La Segona trobada amb l'Encarnació

Aquesta a estat la segona visita a la residència, avui l'Encarnació m’ha explicat una mica la seva infància. Va néixer a Cardona el 6 de Setembre del 1920. A Cardona te tots els arrels de mare i pare, s’estima molt Cardona.
Per qüestions de feines del pare que era constructor, es van traslladar a una la colònia Galobart de Navarcles. Tenia tres anys i el seu germà sis mesos quan es van traslladar. En Navarcles van néixer els altres germans. Vivia amb els seus pares, avis materns i els quatre fills.
Als quatre anys va anar al col·legi, fent trenta minuts de camins. S’han portava el dinar a l’escola.
Te uns records molt feliços de l’escola de monges. Especialment te un record per la germana Maria, perquè li va ensenyar tot cantant, tot ho va aprendre cantant. Feia classes molt feliç, aquesta dona li feia la ensenyança molt entretinguda.
Va anar a questa escola fins als 10 anys. El records de la seva infància van ser molt feliços ( M’ho diu moltes vegades).
A casa ho celebraven tot, feien moltes festes, eres molt units. Jugaven molt amb joguines fabricades, perquè en aquella època no hi havia com les de avui. El seu pare li va ensenyar a fabricar joguines. Em diu amb molta felicitat que recorda que va fer un tren meravellós amb cartró, m’ho descriu i es com si el veies a traves dels seus ulls. Quina felicitat amb qui m’ho deia l'Encarnació!.
Avui el fa patir moltes criatures que no sabem jugar. Perquè li donen joguines molt perfectes, avui un nen juga amb això desprès ho deixa i no ho vol mes.
Abans això no era així,l'Encarnació jugava amb qualsevol cosa i era feliç molt feliç.
Recorda amb molta felicita els àpats que feia amb la seva família, li agraden molt les sopes molt molt! (m’ho diu moltes vegades). Te un record entranyable de tot.
Per Nadal feien un pessebre que el veia tothom. Venien nens a casa seva per cantar i celebraven la festa tots junts.
Per ells, els reis eren esperats amb molta il·lusió. Un any li van portar una nina, que li va fer molta alegria, i també un estoig molt bonic i un llapis. Amb això era mol feliç.
Tenia una riquesa de vida que enyora ara en l’actualitat, era molt feliç.
Com que no n’hi havia televisió, llegia molt, tenien una revista que es deia el PATUFET i l’agradava molt. De tot tria un suc. Tot ho feien servir.
Em posa l’exemple de les pedretes del riu,les pedretes que hi son al riu, venen de les muntanyes i quan les veus a l’aigua veus que son rodones totes, es fan d’aquesta forma quan cauen a l’aigua i tenen contacte amb les altres, agafen una forma, es a dir, el contacte amb les altres les fa a totes iguals. Això m’ho diu que si no saps compartir ets un egoista . Has de compartir. Això es lo que a les persones el fa ser germanes. Amb aquest exemple es veu molt la raó que te l'Encarnació.
Tot la lliçó de compartir la deu als seus pares, la lliçó d’acceptar a tothom, a estimar la diferencia.
Ha sigut molt feliç tant com per la família i l’escola. De tot te un record molt bonic.

Diu que hem de confiar en la joventut, que sapiguem recollir aquestes experiències de persones que amb tant poca cosa eren feliços.

Sense cap dubta, l'Encarnació en sap molt d’experiències a la vida, i tot això em fa molta il·lusió perquè cada vegada que m’explica coses, vull saber mes i mes i encara tot lo que li falta per explicar em fa molta il·lusió aprendre de tot això.

El temps no dona per mes

En veiem la setmana que ve Encarnació.

Encarnació: Primera trobada amb la Natalia.

Residència Mont Blanc
Dimecres 15 d’octubre 2008-10-27

SALUTACIÓ I BENVINGUDA A TOTS

Ho benvinguts, passeu, passeude la tristor, en farem llum,casa nostra és casa vostresi és que hi ha...cases d’algú...Primer dia de visita de la joventut de l’Institut. Venen alegres i contents. Una joia!!! Una gran abraçada amb la Natàlia. Amb ella farem aquest curs un petit camí.Fem un seguiment de la casa i al primer pis ens parem al passadís on hi ha els més desvalguts. En una habitació una de les nostres noies “àngels de companyia sempre” feia l’higiene i canvis a una àvia impossibilitada. La Natàlia mai havia vist aquesta experiència i em diu commoguda que recordarà sempre aquest moment.Pugem al segon pis i sortim al terrat. Hi tenen algunes plantes i flors. Les mira contenta i collim un brotet de menta que és una planta molt flairosa. Entrem a la nostra habitació nº 16 . Ens presentem, noms i situació. El temps no dóna per més.Què puc dir de la Natàlia? És eixerida, alegre i ben entregada als seus estudis, educada i amb uns ulls nets i bonics que parlen.
Gràcies Natàlia!!!

La primera trobada amb l'Encarnació :)

La primera trobada amb l'Encarnació :) Avui he tingut la primera trobada amb l'Encarnació. Quan he arribat m'estava esperant a la porta, al moment d'arribar ja la veia a traves de la finestra com m'esperava ,al costat d'una altra de les residents. Quan vaig obrir em va fer una abraçada. Una abraçada que em va venir molt bé,que m'omplo de forces i anims, ja que avui al matí no habia estat un bon dia en l'institut. Ahi estava l'Encarnacio, de seguida em va dir que em portaria a conèixer la residència. Vam anar pel primer passadís, on hi han alguns residents que necessiten més atenció, em va ensenyar algunes de les habitacions, i també em va presentar algunes de les àvies que estaven pels passadissos. Vam recórrer tot el primer pis, i després vam anar al segon, on ahi em va portar a la terrassa que tenen. Ella té moltes plantes que han estat de diferents residents que ja no hi son, i les hi han deixat a ella.L'Encarnació em va dir que li agradava molt les flors, la naturalessa, em va ensenyar que enfront de la terrassa tenen la muntanya de MONSERRAT, i que sempre la contemplà. Té una planta de rude, jo li vaig dir que a casa meva també tenia, ara ja no, i que m'encantava posar-la en la infusió, ja que quedava amb bon sabor, i em va donar unes quantes plantes :). Després em va portar a la seva habitació, una habitacioó molt neta amb fotus, un televisor petit, i molts llibres. Li vaig demanar que era el que leia, em va dir que leia poesias, i que ara mateix estava en això. L'Encarnacio té molts llibres de diferents autors i diferents històries. Després d'això, ella em demanar algunes de les meves dades, va escriure tot en una llibreta petita, en cas de necessitar-me o voler parlar algun altre dia té el meu telefón. Jo també li vaig demanar les seves dades ella es diu Encarnació Camps Esquius, en té 88 anys, és la més gran de quatre germans. Va viure a Cardona. M'ha dit que et molts nebots molts molts. I que havia estat soltera tota la seva vida. Li agradava molt ajudar a casa a la seva mare,em va dir, una cosa que em va sorpendre la seva vocació de tota la vida és: COMPARTIR. Li agrada molt compartir, tenir relacions amb altre gent, li agrada molt parlar, ja ho veig i m'agrada molt que m'expliqui les seves coses. Em vaig adonar que per la seva manera de parlar, i gesticular, vaig pensar que potser li podia agradar el teatre, i li vaig demanar, em va sonriure i em va dir que habia fet molt teatre al llarg de la seva vida i que li encantava. Ella estudiava i treballava, va estudiar Puricultura, li agraden molts els nens, ella estima molt els nens i la juventut, però mai va tenir fills, cosa que també em va sorpendre,però ahi és on em va dir que ella que encara que no hagi tingut mai fills de la seva sang, moltes vegades va sentir l'afecte matern per altres nens que ella veia i que no eren seus, això em va fer reflexionar del que passa avui dia.Finalment l'hora se'm va fer curta, m'hagués encantat quedar-me amb ella parlant mes i mes, es que té moltes coses que contar-me, i de les seves experiències jo vull aprendre.La primera trobada ha estat molt bé,el que mes m'agrada és que l'Encarnació encara que ha renunciat a moltes coses a sigut una dona feliç, i encara ho és.Vull que arribi ja la nostra segona trobada.

Inventant Estacions