miércoles, 17 de diciembre de 2008
martes, 16 de diciembre de 2008
Fem el nostre mural amb l'Encarnació
Avui amb l'Encarnació hem fet el nostre mural, encara no esta acabat,però la setmana que bé estara tot perfecte :).
Hem quedat que portaria fotus, per completar així tot.
Ens veiem la setmana que vé!
:)
Hem quedat que portaria fotus, per completar així tot.
Ens veiem la setmana que vé!
:)
jueves, 11 de diciembre de 2008
Encarnació, Dimecres 3 de DesembreAvui
Avui amb la Natàlia ens trobem a la Sala Gran. Com tots a l’Institut han fet exàmens. Ve força contenta. Sembla que algunes coses les pot millorar.I parlem del tema de Nadal que ens ha tocat: El rei Herodes i l’origen dels Sant Innocents. Sempre m’ha entristit el record d’aquest personatge orgullós, prepotent i sense entranyes. Encara avui d’alguna manera hi ha gent que també ha caigut en aquest tristament fer: ser a costa de sacrificar els altres. Jo no he entès mai que d’un fet tant tristíssim que va costar tants plors i sofriment en fem moltes vegades jugades i gresca, què hi farem? Com a persones ens cal curar per la vida, estimar el que som i no el que tenim.
Una abraçada ben gran i fins dimecres, Natàlia!
Una abraçada ben gran i fins dimecres, Natàlia!
miércoles, 10 de diciembre de 2008
Encarnació, Dimecres 26 de Novembre
Fa molt fred!La Natàlia arriba molt enfredada. Estic contenta, s’abriga amb un xal nostre, i ho fa contenta. Gràcies! Parlem del Nadal! Jo l’hi parlo dels meus Nadals d’infant, amb no pas massa coses, però rics de vivències i alegria. Tota la casa feia flaire de pessebre. Senzillesa, humilitat, germanor i molta, molta joia!Quins records guardo al meu cor!HI ha el Nadal històric, l’autèntic, el sentit i el viscut, avui tenim també el “folklòric”.Llums, regals, bons desitjos, viatges, corredisses...Benvinguts siguin!!Però no oblidem pas el missatge de cada Nadal! L’amor viscut, la tendresa, el servei, l’amistat.Els valors no poden expressar-se en abstracte, cal propagar-los i compartir-los. Aquests valors donen sentit a les nostres vides i ens fan més persones.La Natàlia està completament entregada als estudis. He procurat, pobre de mi, animar-la! Estan de ple en els exàmens del primer trimestre.Per tu i per tots els teus companys us desitjo molta sort. Ànim, que si voleu podreu arribar al cim!Una abraçada!
martes, 9 de diciembre de 2008
Preparant el Nadal amb l’Encarnació :)
Avui l’Encarnació m’ha explicat una mica el nostre tema de cara al Nadal: “ELS SANTS INNOCENTS”.
Em va parlar del rei Herodes,el representant del poder de Roma. El gran rei Herodes.
Un home ple d’orgull,vanitat,d’afany de poder i de dominar-ho tot. Ell manava i disposava com volia.
Es va assabentar del naixement d’un infant que li van comunicar els tres reis que diuen que venien d’orient dient-li que era un esser tot poderós i que canviaria les normes del mon. Aquesta noticia en va posar furiós. I portat de ràbia i enveja per por de perdre el poder, va fer el prego dels mes terribles de la historia. Va fer matar tots els infants diu la historia de 1 a 3 anys i així es va complir.
Així es com neix la festa dels innocents, una festa que s’ha convertit i que a l’Encarnacio el va patir molt, perquè es que es un crim com si fos una mena de riota. Cada any veiem com la gent fa innocentades.
Allo va fer que la parella de Nadal Josep i Maria baixessin lluny de viatge a Egipte per allunyar-se d’aquesta matança.
L’Encarnacio em diu que ella no ha entès mai com es recorda aquesta data burlesca, quan realment es un drama,un crim. Per ella el record del rei Herodes el fa sentir menyspreu i al mateix temps pena. El recorda que sovint el poder, l’orgull poden ser causes de tants mals.
En el fons el fa pena tota aquesta historia, i les persones de cauen en aquest risc de valorar la nostra vida en aquest mon amb l’afany trist de tan males conseqüències.
Em va parlar del rei Herodes,el representant del poder de Roma. El gran rei Herodes.
Un home ple d’orgull,vanitat,d’afany de poder i de dominar-ho tot. Ell manava i disposava com volia.
Es va assabentar del naixement d’un infant que li van comunicar els tres reis que diuen que venien d’orient dient-li que era un esser tot poderós i que canviaria les normes del mon. Aquesta noticia en va posar furiós. I portat de ràbia i enveja per por de perdre el poder, va fer el prego dels mes terribles de la historia. Va fer matar tots els infants diu la historia de 1 a 3 anys i així es va complir.
Així es com neix la festa dels innocents, una festa que s’ha convertit i que a l’Encarnacio el va patir molt, perquè es que es un crim com si fos una mena de riota. Cada any veiem com la gent fa innocentades.
Allo va fer que la parella de Nadal Josep i Maria baixessin lluny de viatge a Egipte per allunyar-se d’aquesta matança.
L’Encarnacio em diu que ella no ha entès mai com es recorda aquesta data burlesca, quan realment es un drama,un crim. Per ella el record del rei Herodes el fa sentir menyspreu i al mateix temps pena. El recorda que sovint el poder, l’orgull poden ser causes de tants mals.
En el fons el fa pena tota aquesta historia, i les persones de cauen en aquest risc de valorar la nostra vida en aquest mon amb l’afany trist de tan males conseqüències.
viernes, 28 de noviembre de 2008
La Sisena trobada amb l'Ecarnació
Avui amb l’Encarnació parlem del Nadal.
Em diu que els seus Nadals eren molt feliços, ple d’il·lusions, un Nadal molt ric i molt compartit. Ho celebraven molt.
El Nadal per ella es el gran misteri d’amor. Amb la seva família feien un pessebre meravellós , molt preparat. Els regals eren senzills, en aquell temps el regals eren els torrons i les neules.
Era un trobada de família, els veïns venien a casa a cantar amb ells. Tothom cantava. Era un Nadal molt ric de convivència.
Que em queda d’aquest Nadal? Diu l’Encarnació, Es un misteri que porta uns valors que desgraciadament no valorem prou.
Per ella hi ha dos tipus de Nadal:
El Nadal Popular
El Nadal folgroric: aquest Nadal son les sortides, regals, bons desitjos, que tots això benvingut sigui,però, li agrada el fons d’uns valors que el fan ser mes persona,la pobresa digna que no vol dir misèria, la tendresa, la donació, el compartir. Això ens parla al cor. Els valors que no es poden explicar en abstracte s’han de promulgar i defensar i hem de fer vida de la nostra vida, l’amistat , la gratitud. FE VIDA DE LA NOSTRA VIDA.
Esta convençuda de que nomes podem fer feliços si son capaços de fer feliç als demes.
Ara els seus Nadals també son alegria, trobades, relació amb tothom i també es fer companya a algú que pot ser ningú hi pensa.
M’explicà una anècdota d’un Nadal:
Ella feia classe a un grup de repàs i catequesi, i van preparar el Nadal i va pensar que podíem fer, per algú. I tots van coincidir que havien de posar diners, però NO! Aquest regal no va costar res de res, no mes AMOR.
Una companya d’escola feia poc havia mort el seu marit, per tant per ella un Nadal trist. I ella va proposar,enviar-li una salutació de tots, amb una fulla i varen signar tots, eren 15 persones, i van posar:
“ Es Nadal i sabem que estes trista i tots nosaltres et volem fer companya i t’enviem una gran abraçada”
No va costar res!. A l’endemà ella va telefonar a l’Encarnacio i va dir:
“Es el millor regal que he rebut a la meva vida”
Aquest pensa que es l’autèntic sentit del Nadal, el que surt dels fons del cor.
Aquí s’acaba la nostra conversa, l’Encarnacio em diu que ja tinc prou amb això i que no es vol fer una pesada jajaja.
Em da fer un regal, em va regalar una bufanda, molt maca, perquè tenia molt fred, ja que anar a la residencia a las 10 del mati es mortal, ens congelem, es molt dur jajajaja. Gracies a la bufanda de l’Encarnacio vaig arribar amb vida a d’institut. MERCI ENCARNACIÓ!!
La setmana que ve ens veiem .Tenim feina per fer , ja t’ho explicaré!.
Em diu que els seus Nadals eren molt feliços, ple d’il·lusions, un Nadal molt ric i molt compartit. Ho celebraven molt.
El Nadal per ella es el gran misteri d’amor. Amb la seva família feien un pessebre meravellós , molt preparat. Els regals eren senzills, en aquell temps el regals eren els torrons i les neules.
Era un trobada de família, els veïns venien a casa a cantar amb ells. Tothom cantava. Era un Nadal molt ric de convivència.
Que em queda d’aquest Nadal? Diu l’Encarnació, Es un misteri que porta uns valors que desgraciadament no valorem prou.
Per ella hi ha dos tipus de Nadal:
El Nadal Popular
El Nadal folgroric: aquest Nadal son les sortides, regals, bons desitjos, que tots això benvingut sigui,però, li agrada el fons d’uns valors que el fan ser mes persona,la pobresa digna que no vol dir misèria, la tendresa, la donació, el compartir. Això ens parla al cor. Els valors que no es poden explicar en abstracte s’han de promulgar i defensar i hem de fer vida de la nostra vida, l’amistat , la gratitud. FE VIDA DE LA NOSTRA VIDA.
Esta convençuda de que nomes podem fer feliços si son capaços de fer feliç als demes.
Ara els seus Nadals també son alegria, trobades, relació amb tothom i també es fer companya a algú que pot ser ningú hi pensa.
M’explicà una anècdota d’un Nadal:
Ella feia classe a un grup de repàs i catequesi, i van preparar el Nadal i va pensar que podíem fer, per algú. I tots van coincidir que havien de posar diners, però NO! Aquest regal no va costar res de res, no mes AMOR.
Una companya d’escola feia poc havia mort el seu marit, per tant per ella un Nadal trist. I ella va proposar,enviar-li una salutació de tots, amb una fulla i varen signar tots, eren 15 persones, i van posar:
“ Es Nadal i sabem que estes trista i tots nosaltres et volem fer companya i t’enviem una gran abraçada”
No va costar res!. A l’endemà ella va telefonar a l’Encarnacio i va dir:
“Es el millor regal que he rebut a la meva vida”
Aquest pensa que es l’autèntic sentit del Nadal, el que surt dels fons del cor.
Aquí s’acaba la nostra conversa, l’Encarnacio em diu que ja tinc prou amb això i que no es vol fer una pesada jajaja.
Em da fer un regal, em va regalar una bufanda, molt maca, perquè tenia molt fred, ja que anar a la residencia a las 10 del mati es mortal, ens congelem, es molt dur jajajaja. Gracies a la bufanda de l’Encarnacio vaig arribar amb vida a d’institut. MERCI ENCARNACIÓ!!
La setmana que ve ens veiem .Tenim feina per fer , ja t’ho explicaré!.
sábado, 22 de noviembre de 2008
L'Encarnació diu:
Ja torna la Natàlia!!!
Guapa i alegre com sempre. I la gran abraçada!
A la Residència estem de festa, celebrem la Setmana de la música. És Santa Cecília, la Patrona!Els nostres animadors, junta i noies responsables dels diferents actes ho han preparat explendidament. Gràcies!!!Amb la Natàlia parlem de música i cançons.Jo no puc deixar de parlar-li dels nostres autors i poetes.Jacint Verdaguer! l'autor de tantes i tantes cançons que ens ha deixat per sempre. Li recordo "El Virolai de Montserrat", "Rosa d'Abril Morena de la Serra", "La puntaire", "Vora voreta del mar, "Paraules d'amor" de Manel Serrat, "l'Itaca" de Lluis LLac escrita i cantada en temps difícils de censura."La Balanguera" de Maria del Mar Bonet, etc.Parlem de les Sarsueles d'algun temps, alegres i divertides. Dels típics sons i cançons d'arreu. I faig un record molt especial a Pau Casals amb el seu Cant dels Ocells, el va cantar a la Casa Blanca en temps dels Kennedy.I acabo dient-li ben convençuda que la música és el llenguatge universal. La bona música ens alimenta el cor i l'esperit.Confesso que no m'agrada massa forta, em fa mal i em dol que en alguns llocs se n'abusi masa.
Fins sempre Natàlia.Una abraçada de cor!
Guapa i alegre com sempre. I la gran abraçada!
A la Residència estem de festa, celebrem la Setmana de la música. És Santa Cecília, la Patrona!Els nostres animadors, junta i noies responsables dels diferents actes ho han preparat explendidament. Gràcies!!!Amb la Natàlia parlem de música i cançons.Jo no puc deixar de parlar-li dels nostres autors i poetes.Jacint Verdaguer! l'autor de tantes i tantes cançons que ens ha deixat per sempre. Li recordo "El Virolai de Montserrat", "Rosa d'Abril Morena de la Serra", "La puntaire", "Vora voreta del mar, "Paraules d'amor" de Manel Serrat, "l'Itaca" de Lluis LLac escrita i cantada en temps difícils de censura."La Balanguera" de Maria del Mar Bonet, etc.Parlem de les Sarsueles d'algun temps, alegres i divertides. Dels típics sons i cançons d'arreu. I faig un record molt especial a Pau Casals amb el seu Cant dels Ocells, el va cantar a la Casa Blanca en temps dels Kennedy.I acabo dient-li ben convençuda que la música és el llenguatge universal. La bona música ens alimenta el cor i l'esperit.Confesso que no m'agrada massa forta, em fa mal i em dol que en alguns llocs se n'abusi masa.
Fins sempre Natàlia.Una abraçada de cor!
La Cinquena trobava amb l'Encarnació
Primer de tot, tenim molt exàmens, molta feina, i molt estres, per lo tant no he pogut actualitzar el blog.
Avui amb l’Encarnació parlem de musica i Santa Cecília la patrona dels musics.
Em diu que a la residencia fan la setmana de la musica, i venen diferents musics a la residencia.
Em parla de Jacit Verdaguer i la seva cançó : “El virolai de Montserrat”, “Rosa d’abril morena de la Serra”. El gran poeta de la nostra terra, qui va ser un incomprès per tothom. Va morir tristament i jove. Em diu que “La puntaire” era la seva cançó mes bonica segons ella.
També em parla de Lluis Llach, qui també te cançons molts maques.
Manuel Serrat i la seva cançó “Paraules d’amor”, “La Maria del Mar Bonet etc...
També Carlos Gardel i els seus boleros. Li agradaven molt!.
Em diu tot això perquè abans es feien mes festes populars, avui sembla que tornem a fer festes d’aquest tipus, perquè encara ens reunim,sobretot els joves.
Em parla també de Pau Casal i la cançó dels “Cants d’ocells”. Aquest va marxar per la guerra i no va tornar mai mes, era una gran persona. Que reposi en pau.
Aquesta cançó li agrada. Li agraden les cançons que se senten amb el cor. Convençuda em diu que la musica es qui uneix, es un llenguatge universal.
Li agrada tota la musica, però que no cridi gaire. La musica ha de ser un instrument de pau, goig, unitat, sigui d’un sigui i vingui d’un vingui.
Després d’això, m’explicà els seus viatges , em diu que a anat a Andalusia, Galícia, Aragó, Saragossà. A estat en Paris, li va agradar molt el Sud, va passar uns dies allà.
Li anava molt bé el francès,ara ja no se’n recorda.
De Espanya li agrada molt Galícia.
A Catalunya va anar molt als Pirineus, Perpinyà, la Seu d’Urgell .Pujava totes les muntanyes i cantaven. Em va cantar una cançó d’aquell temps que diu així:
- Pujaren a dalt del cim amb el cor alegre
Baixarem als valls quan es faci fosc...
I Altre que diu:
- La muntanya venerada a mi em te robat el cor
De nit parla amb l’estelada i de dia amb el sol d’or...
Anava amb amics, la família, els germans, amb colles.
Dormien en tendes de campanya. Li agrada mes la muntanya que la platja. Li encanta perquè te un encant. Em diu “ La platja em cansa”. Però respecta moltíssim el mar. Li agrada caminar molt per la platja (hores i hores per la platja). Quan anava a la platja feien castells.
Desprès tornem a parlar sobre la musica, em diu que les cançons d’aquells temps encara son valides i tenen el seu record d’infant,lo porten molts records. De tots els instruments de musica li agrada el violí, li encanta. En aquells temps no tenien temps per estudiar musica. Li hagués agradat estudiar musica. I li agrada escoltar la musica amb atenció.
Anava a tots els concerts. Adora molt amb la musica.
Avui amb l’Encarnació parlem de musica i Santa Cecília la patrona dels musics.
Em diu que a la residencia fan la setmana de la musica, i venen diferents musics a la residencia.
Em parla de Jacit Verdaguer i la seva cançó : “El virolai de Montserrat”, “Rosa d’abril morena de la Serra”. El gran poeta de la nostra terra, qui va ser un incomprès per tothom. Va morir tristament i jove. Em diu que “La puntaire” era la seva cançó mes bonica segons ella.
També em parla de Lluis Llach, qui també te cançons molts maques.
Manuel Serrat i la seva cançó “Paraules d’amor”, “La Maria del Mar Bonet etc...
També Carlos Gardel i els seus boleros. Li agradaven molt!.
Em diu tot això perquè abans es feien mes festes populars, avui sembla que tornem a fer festes d’aquest tipus, perquè encara ens reunim,sobretot els joves.
Em parla també de Pau Casal i la cançó dels “Cants d’ocells”. Aquest va marxar per la guerra i no va tornar mai mes, era una gran persona. Que reposi en pau.
Aquesta cançó li agrada. Li agraden les cançons que se senten amb el cor. Convençuda em diu que la musica es qui uneix, es un llenguatge universal.
Li agrada tota la musica, però que no cridi gaire. La musica ha de ser un instrument de pau, goig, unitat, sigui d’un sigui i vingui d’un vingui.
Després d’això, m’explicà els seus viatges , em diu que a anat a Andalusia, Galícia, Aragó, Saragossà. A estat en Paris, li va agradar molt el Sud, va passar uns dies allà.
Li anava molt bé el francès,ara ja no se’n recorda.
De Espanya li agrada molt Galícia.
A Catalunya va anar molt als Pirineus, Perpinyà, la Seu d’Urgell .Pujava totes les muntanyes i cantaven. Em va cantar una cançó d’aquell temps que diu així:
- Pujaren a dalt del cim amb el cor alegre
Baixarem als valls quan es faci fosc...
I Altre que diu:
- La muntanya venerada a mi em te robat el cor
De nit parla amb l’estelada i de dia amb el sol d’or...
Anava amb amics, la família, els germans, amb colles.
Dormien en tendes de campanya. Li agrada mes la muntanya que la platja. Li encanta perquè te un encant. Em diu “ La platja em cansa”. Però respecta moltíssim el mar. Li agrada caminar molt per la platja (hores i hores per la platja). Quan anava a la platja feien castells.
Desprès tornem a parlar sobre la musica, em diu que les cançons d’aquells temps encara son valides i tenen el seu record d’infant,lo porten molts records. De tots els instruments de musica li agrada el violí, li encanta. En aquells temps no tenien temps per estudiar musica. Li hagués agradat estudiar musica. I li agrada escoltar la musica amb atenció.
Anava a tots els concerts. Adora molt amb la musica.
martes, 18 de noviembre de 2008
L'Encarnació diu:
Dimecres 12 de Novembre:
Està plovent fa hores. Fa fred!!!El Ferran, secretari de la casa, ens diu amable com sempre per l'altaveu: "avui no venen els nois i noies de l'institut". A tots us enviem una abraçada, i us esperem la setmana que ve.
Adéu Natàlia!!!
Està plovent fa hores. Fa fred!!!El Ferran, secretari de la casa, ens diu amable com sempre per l'altaveu: "avui no venen els nois i noies de l'institut". A tots us enviem una abraçada, i us esperem la setmana que ve.
Adéu Natàlia!!!
L'Encarnació respon:
Dimecres 5 de Novembre
Puntual, arriba la Natàlia, ja l'esperava! Hem porta molta alegria! Una nova i gran abraçada ens agermana.Avui ha tocat parlar de la meva adolescència. Frustrada per la maleïda "totes les guerres maleïdes".És dolorós parlar-ne, a casa nostra ens va tocar i fort. La mort del pare!!! Tant estimat!!!No sabien el que es feien, uns i altres han de demanar perdó.Van ser tan cruels, que van convertir, el que demanaven els que pensaven com el meu pare, justícia social, en un odi a destrucció i mort. Aquest és el trist record que tenim d’un temps de República. Alguns n’hauran de donar comptes! I les desgràcies seguiran temps i temps pel que es diuen guanyadors.Senyor perdoneu a uns i altres ja que no sabien els que es feien..I prou per avui, no vull acabar tristament. L’amor i la pau ens acompanyen.
Gràcies Natàlia!!!
Puntual, arriba la Natàlia, ja l'esperava! Hem porta molta alegria! Una nova i gran abraçada ens agermana.Avui ha tocat parlar de la meva adolescència. Frustrada per la maleïda "totes les guerres maleïdes".És dolorós parlar-ne, a casa nostra ens va tocar i fort. La mort del pare!!! Tant estimat!!!No sabien el que es feien, uns i altres han de demanar perdó.Van ser tan cruels, que van convertir, el que demanaven els que pensaven com el meu pare, justícia social, en un odi a destrucció i mort. Aquest és el trist record que tenim d’un temps de República. Alguns n’hauran de donar comptes! I les desgràcies seguiran temps i temps pel que es diuen guanyadors.Senyor perdoneu a uns i altres ja que no sabien els que es feien..I prou per avui, no vull acabar tristament. L’amor i la pau ens acompanyen.
Gràcies Natàlia!!!
lunes, 17 de noviembre de 2008
No hem pogut anar a la residencia.
Avui no em pogut anar a la residència a causa del mal temps, ja que no portàvem paraigües Espero que la pròxima setmana el temps en acompanyi i així poder recuperar el dia perdut!
Encarnació , aquest dimecres ens veiem! :)
Encarnació , aquest dimecres ens veiem! :)
viernes, 7 de noviembre de 2008
La Quarta trobada amb l'Encarnació
Aquesta a estat la tercera visita a la residència, avui l'Encarnació primer de tot com sempre demana per mi i els meus examens :D
M’ha explicat que havia vist lo que vaig escriure de la nostra segona trobava la setmana passada, i em va dir que volia afegir una coseta molt important per ella: L’any 1929 quan tenia nou anys, amb motiu de l’exposició de Barcelona va anar amb el seu pare. Em diu molt contenta que va ser EXTRAORDINARI, perquè en aquella època anar a Barcelona era com anar a Amèrica, no molta gent podia fer un viatge així .
Va recórrer tota l’exposició, tot el dia va anar agafada de la mà seu pare. La seva mare embarassada , no hi va anar, i en lloc de la mare va anar l’Encarnació . Va ser la primera exposició. Va ser una experiència meravellosa.
Amb nou anys va acabar la seva infància. Encara estudiava, però l’any 1936 va començar la Guerra i em diu que a Catalunya es va perdre el nord, estaven en un temps, en una estructura social molt injusta. Es va crear un odi cap a tothom. Recorda que el seu pare li deia que l’odi va portar a una destrucció total del nostre país. El pare va ser un cristià compromès amb el mon social, estimava molt a la seva família i per ell era lo primordial.
Aquest pare va ser víctima de La Guerra.
La seva mare es va quedar vídua, o sigui ara no mes eren la mare els tres fills i l’avi.
Aquells tres anys van ser terribles. Van rebre ajuda d’alguns familiars.
Llavors la mare es va posar malalta, hemiplègica, i va haver d’estar sis mesos allitada, i en aquells temps no es feia recuperacions, com ara, i la medicina era molt atrassada.
Va ser molt difícil .
Van trobar gent de tota mena, que el van ajudar i gent que no.
Van ser tres anys d’adolescència frustrada. L'Encarnació hi va passar malament, però la estimulava a seguir endavant el saber que ajudava als seus germans.
La família no va deixar de ser forta, es treballava i s’estudiava.
Van venir a viure a Manresa a casa d’uns oncles de l’avi.
Llavors va se quan va estudiar i treballar. Treballava cusin al mati i per la tarda estudiava.
Va començar a estudiar puericultura, va treballar a la maternitat de Barcelona, el recorda molt feliç tota aquesta experiència.
El seus germans també treballaven, des de ben petits van saber el que era el TREBALL i l’esforç. Un dels seus germans li feia classes com de repàs a un noi, i cada cop guanyava diners i li donaven el berenar. Amb 14 anys aquest ja tenien el sentit de treballar.
A casa seva tots feien una pinya.
Els germans desprès van estudiar electrònica i van tenir un talles. Aquest temps eren de molt treball.
L’Encarnació em vol deixa clar que sembla que en el seu temps sembla que tot t’ho havien de donar , i no es així, cal fer-se fort senti-ho i treballar-ho. VIURE-HO.
La seva joventut es frustrada em diu, però plena de vida. Enyorava moltes coses, perquè era conscient que als divuit anys s’havia de limitar a les seves possibilitats. Ha sigut feliç, m’ho diu tot i que va viure temps molt difícils .
En aquells moment es quan va fer el compromís sent conscient que renuncia a les il·lusions de la seva joventut, però la situació de responsabilitat el va portar a fer el compromís aquest de portar la seva vida a tothom. Un servei que encara avui en dia el fa feliç.
Els seus germans es van casar, i van tenir molts fills.
Un dels seus germans va morir l’any 1975 y l’altre el 1991.
Ara en quan l’Encarnació em parla de que no va viure mai una maternitat natural, però tot i això, si que va viure una maternitat espiritual, que ha fet que cada vegada que té un nen a la seva falda, sent que li estima com a mare.
Ha rebut molt més de lo que ha donat al llarg de la seva vida.
Sense cap dubte l’Encarnació em sorprèn cada dia mes amb com m’explica tot, se’n recorda de tot amb molt detall. Això em sorprèn, perquè jo amb 18 anys no me’n recordo del que vaig fer ahir!, Em canvi l’Encarnació se’n recorda molt especialment de la seva infància, tot i que han passat molts anys J
Vull que arribi ja la nostra quarta trobada! Perquè m’ho passo molt be amb l’Encarnacio, i quan m’explica les seves vivències, em transporto a aquella època i és com si ho visqués tot jo. Encara que per saber tot lo que va passar fa falta VIURE-HO.
M’ha explicat que havia vist lo que vaig escriure de la nostra segona trobava la setmana passada, i em va dir que volia afegir una coseta molt important per ella: L’any 1929 quan tenia nou anys, amb motiu de l’exposició de Barcelona va anar amb el seu pare. Em diu molt contenta que va ser EXTRAORDINARI, perquè en aquella època anar a Barcelona era com anar a Amèrica, no molta gent podia fer un viatge així .
Va recórrer tota l’exposició, tot el dia va anar agafada de la mà seu pare. La seva mare embarassada , no hi va anar, i en lloc de la mare va anar l’Encarnació . Va ser la primera exposició. Va ser una experiència meravellosa.
Amb nou anys va acabar la seva infància. Encara estudiava, però l’any 1936 va començar la Guerra i em diu que a Catalunya es va perdre el nord, estaven en un temps, en una estructura social molt injusta. Es va crear un odi cap a tothom. Recorda que el seu pare li deia que l’odi va portar a una destrucció total del nostre país. El pare va ser un cristià compromès amb el mon social, estimava molt a la seva família i per ell era lo primordial.
Aquest pare va ser víctima de La Guerra.
La seva mare es va quedar vídua, o sigui ara no mes eren la mare els tres fills i l’avi.
Aquells tres anys van ser terribles. Van rebre ajuda d’alguns familiars.
Llavors la mare es va posar malalta, hemiplègica, i va haver d’estar sis mesos allitada, i en aquells temps no es feia recuperacions, com ara, i la medicina era molt atrassada.
Va ser molt difícil .
Van trobar gent de tota mena, que el van ajudar i gent que no.
Van ser tres anys d’adolescència frustrada. L'Encarnació hi va passar malament, però la estimulava a seguir endavant el saber que ajudava als seus germans.
La família no va deixar de ser forta, es treballava i s’estudiava.
Van venir a viure a Manresa a casa d’uns oncles de l’avi.
Llavors va se quan va estudiar i treballar. Treballava cusin al mati i per la tarda estudiava.
Va començar a estudiar puericultura, va treballar a la maternitat de Barcelona, el recorda molt feliç tota aquesta experiència.
El seus germans també treballaven, des de ben petits van saber el que era el TREBALL i l’esforç. Un dels seus germans li feia classes com de repàs a un noi, i cada cop guanyava diners i li donaven el berenar. Amb 14 anys aquest ja tenien el sentit de treballar.
A casa seva tots feien una pinya.
Els germans desprès van estudiar electrònica i van tenir un talles. Aquest temps eren de molt treball.
L’Encarnació em vol deixa clar que sembla que en el seu temps sembla que tot t’ho havien de donar , i no es així, cal fer-se fort senti-ho i treballar-ho. VIURE-HO.
La seva joventut es frustrada em diu, però plena de vida. Enyorava moltes coses, perquè era conscient que als divuit anys s’havia de limitar a les seves possibilitats. Ha sigut feliç, m’ho diu tot i que va viure temps molt difícils .
En aquells moment es quan va fer el compromís sent conscient que renuncia a les il·lusions de la seva joventut, però la situació de responsabilitat el va portar a fer el compromís aquest de portar la seva vida a tothom. Un servei que encara avui en dia el fa feliç.
Els seus germans es van casar, i van tenir molts fills.
Un dels seus germans va morir l’any 1975 y l’altre el 1991.
Ara en quan l’Encarnació em parla de que no va viure mai una maternitat natural, però tot i això, si que va viure una maternitat espiritual, que ha fet que cada vegada que té un nen a la seva falda, sent que li estima com a mare.
Ha rebut molt més de lo que ha donat al llarg de la seva vida.
Sense cap dubte l’Encarnació em sorprèn cada dia mes amb com m’explica tot, se’n recorda de tot amb molt detall. Això em sorprèn, perquè jo amb 18 anys no me’n recordo del que vaig fer ahir!, Em canvi l’Encarnació se’n recorda molt especialment de la seva infància, tot i que han passat molts anys J
Vull que arribi ja la nostra quarta trobada! Perquè m’ho passo molt be amb l’Encarnacio, i quan m’explica les seves vivències, em transporto a aquella època i és com si ho visqués tot jo. Encara que per saber tot lo que va passar fa falta VIURE-HO.
martes, 4 de noviembre de 2008
L'Encarnació respón:Dimecres 29 d'octubre.
Nova trobada amb la Natàlia, arriba contenta i guapa com sempre.Amb moltes fotografies que em porta he conegut la seva família. Pares i germans que formen una bona base per la Natàlia. Estàs molt de sort perquè avui tenim crisi de convivència. Em dolen molt les experiències que vivim de moltes famílies. Tant important que és per un infant aquest punt de referència que ens acompanya tota la vida.Hem parlat de la meva infància. La recordo molt feliç. La joia de les festes preparades especialment per el pare. Nadals, Reis i aniversaris. El pessebre treballat amb cartrons i fustes i les figuretes fetes de fang, l’anada al bosc a collir la molsa i els avets per guarnir el pessebre. Els fanalets per l’arribada dels reis. Els àpats a casa, senzills però sempre compartits. M’entristeix veure les corredisses a l’escola tot menjant un donut... dels nostres nens d’avui...Vull fer un record especial per la meva primera mestre als 4 anys. Era una bona monja, dona feliç que ens ensenyava sempre cantant.No sé Natàlia si m’he fet pesada. Acabo, compartir amb tu és ara reviure un xic el meu passat.Gràcies Natàlia.
jueves, 30 de octubre de 2008
La Segona trobada amb l'Encarnació
Aquesta a estat la segona visita a la residència, avui l'Encarnació m’ha explicat una mica la seva infància. Va néixer a Cardona el 6 de Setembre del 1920. A Cardona te tots els arrels de mare i pare, s’estima molt Cardona.
Per qüestions de feines del pare que era constructor, es van traslladar a una la colònia Galobart de Navarcles. Tenia tres anys i el seu germà sis mesos quan es van traslladar. En Navarcles van néixer els altres germans. Vivia amb els seus pares, avis materns i els quatre fills.
Als quatre anys va anar al col·legi, fent trenta minuts de camins. S’han portava el dinar a l’escola.
Te uns records molt feliços de l’escola de monges. Especialment te un record per la germana Maria, perquè li va ensenyar tot cantant, tot ho va aprendre cantant. Feia classes molt feliç, aquesta dona li feia la ensenyança molt entretinguda.
Va anar a questa escola fins als 10 anys. El records de la seva infància van ser molt feliços ( M’ho diu moltes vegades).
A casa ho celebraven tot, feien moltes festes, eres molt units. Jugaven molt amb joguines fabricades, perquè en aquella època no hi havia com les de avui. El seu pare li va ensenyar a fabricar joguines. Em diu amb molta felicitat que recorda que va fer un tren meravellós amb cartró, m’ho descriu i es com si el veies a traves dels seus ulls. Quina felicitat amb qui m’ho deia l'Encarnació!.
Avui el fa patir moltes criatures que no sabem jugar. Perquè li donen joguines molt perfectes, avui un nen juga amb això desprès ho deixa i no ho vol mes.
Abans això no era així,l'Encarnació jugava amb qualsevol cosa i era feliç molt feliç.
Recorda amb molta felicita els àpats que feia amb la seva família, li agraden molt les sopes molt molt! (m’ho diu moltes vegades). Te un record entranyable de tot.
Per Nadal feien un pessebre que el veia tothom. Venien nens a casa seva per cantar i celebraven la festa tots junts.
Per ells, els reis eren esperats amb molta il·lusió. Un any li van portar una nina, que li va fer molta alegria, i també un estoig molt bonic i un llapis. Amb això era mol feliç.
Tenia una riquesa de vida que enyora ara en l’actualitat, era molt feliç.
Com que no n’hi havia televisió, llegia molt, tenien una revista que es deia el PATUFET i l’agradava molt. De tot tria un suc. Tot ho feien servir.
Em posa l’exemple de les pedretes del riu,les pedretes que hi son al riu, venen de les muntanyes i quan les veus a l’aigua veus que son rodones totes, es fan d’aquesta forma quan cauen a l’aigua i tenen contacte amb les altres, agafen una forma, es a dir, el contacte amb les altres les fa a totes iguals. Això m’ho diu que si no saps compartir ets un egoista . Has de compartir. Això es lo que a les persones el fa ser germanes. Amb aquest exemple es veu molt la raó que te l'Encarnació.
Tot la lliçó de compartir la deu als seus pares, la lliçó d’acceptar a tothom, a estimar la diferencia.
Ha sigut molt feliç tant com per la família i l’escola. De tot te un record molt bonic.
Diu que hem de confiar en la joventut, que sapiguem recollir aquestes experiències de persones que amb tant poca cosa eren feliços.
Sense cap dubta, l'Encarnació en sap molt d’experiències a la vida, i tot això em fa molta il·lusió perquè cada vegada que m’explica coses, vull saber mes i mes i encara tot lo que li falta per explicar em fa molta il·lusió aprendre de tot això.
El temps no dona per mes
En veiem la setmana que ve Encarnació.
Per qüestions de feines del pare que era constructor, es van traslladar a una la colònia Galobart de Navarcles. Tenia tres anys i el seu germà sis mesos quan es van traslladar. En Navarcles van néixer els altres germans. Vivia amb els seus pares, avis materns i els quatre fills.
Als quatre anys va anar al col·legi, fent trenta minuts de camins. S’han portava el dinar a l’escola.
Te uns records molt feliços de l’escola de monges. Especialment te un record per la germana Maria, perquè li va ensenyar tot cantant, tot ho va aprendre cantant. Feia classes molt feliç, aquesta dona li feia la ensenyança molt entretinguda.
Va anar a questa escola fins als 10 anys. El records de la seva infància van ser molt feliços ( M’ho diu moltes vegades).
A casa ho celebraven tot, feien moltes festes, eres molt units. Jugaven molt amb joguines fabricades, perquè en aquella època no hi havia com les de avui. El seu pare li va ensenyar a fabricar joguines. Em diu amb molta felicitat que recorda que va fer un tren meravellós amb cartró, m’ho descriu i es com si el veies a traves dels seus ulls. Quina felicitat amb qui m’ho deia l'Encarnació!.
Avui el fa patir moltes criatures que no sabem jugar. Perquè li donen joguines molt perfectes, avui un nen juga amb això desprès ho deixa i no ho vol mes.
Abans això no era així,l'Encarnació jugava amb qualsevol cosa i era feliç molt feliç.
Recorda amb molta felicita els àpats que feia amb la seva família, li agraden molt les sopes molt molt! (m’ho diu moltes vegades). Te un record entranyable de tot.
Per Nadal feien un pessebre que el veia tothom. Venien nens a casa seva per cantar i celebraven la festa tots junts.
Per ells, els reis eren esperats amb molta il·lusió. Un any li van portar una nina, que li va fer molta alegria, i també un estoig molt bonic i un llapis. Amb això era mol feliç.
Tenia una riquesa de vida que enyora ara en l’actualitat, era molt feliç.
Com que no n’hi havia televisió, llegia molt, tenien una revista que es deia el PATUFET i l’agradava molt. De tot tria un suc. Tot ho feien servir.
Em posa l’exemple de les pedretes del riu,les pedretes que hi son al riu, venen de les muntanyes i quan les veus a l’aigua veus que son rodones totes, es fan d’aquesta forma quan cauen a l’aigua i tenen contacte amb les altres, agafen una forma, es a dir, el contacte amb les altres les fa a totes iguals. Això m’ho diu que si no saps compartir ets un egoista . Has de compartir. Això es lo que a les persones el fa ser germanes. Amb aquest exemple es veu molt la raó que te l'Encarnació.
Tot la lliçó de compartir la deu als seus pares, la lliçó d’acceptar a tothom, a estimar la diferencia.
Ha sigut molt feliç tant com per la família i l’escola. De tot te un record molt bonic.
Diu que hem de confiar en la joventut, que sapiguem recollir aquestes experiències de persones que amb tant poca cosa eren feliços.
Sense cap dubta, l'Encarnació en sap molt d’experiències a la vida, i tot això em fa molta il·lusió perquè cada vegada que m’explica coses, vull saber mes i mes i encara tot lo que li falta per explicar em fa molta il·lusió aprendre de tot això.
El temps no dona per mes
En veiem la setmana que ve Encarnació.
Encarnació: Primera trobada amb la Natalia.
Residència Mont Blanc
Dimecres 15 d’octubre 2008-10-27
SALUTACIÓ I BENVINGUDA A TOTS
Ho benvinguts, passeu, passeude la tristor, en farem llum,casa nostra és casa vostresi és que hi ha...cases d’algú...Primer dia de visita de la joventut de l’Institut. Venen alegres i contents. Una joia!!! Una gran abraçada amb la Natàlia. Amb ella farem aquest curs un petit camí.Fem un seguiment de la casa i al primer pis ens parem al passadís on hi ha els més desvalguts. En una habitació una de les nostres noies “àngels de companyia sempre” feia l’higiene i canvis a una àvia impossibilitada. La Natàlia mai havia vist aquesta experiència i em diu commoguda que recordarà sempre aquest moment.Pugem al segon pis i sortim al terrat. Hi tenen algunes plantes i flors. Les mira contenta i collim un brotet de menta que és una planta molt flairosa. Entrem a la nostra habitació nº 16 . Ens presentem, noms i situació. El temps no dóna per més.Què puc dir de la Natàlia? És eixerida, alegre i ben entregada als seus estudis, educada i amb uns ulls nets i bonics que parlen.
Gràcies Natàlia!!!
Dimecres 15 d’octubre 2008-10-27
SALUTACIÓ I BENVINGUDA A TOTS
Ho benvinguts, passeu, passeude la tristor, en farem llum,casa nostra és casa vostresi és que hi ha...cases d’algú...Primer dia de visita de la joventut de l’Institut. Venen alegres i contents. Una joia!!! Una gran abraçada amb la Natàlia. Amb ella farem aquest curs un petit camí.Fem un seguiment de la casa i al primer pis ens parem al passadís on hi ha els més desvalguts. En una habitació una de les nostres noies “àngels de companyia sempre” feia l’higiene i canvis a una àvia impossibilitada. La Natàlia mai havia vist aquesta experiència i em diu commoguda que recordarà sempre aquest moment.Pugem al segon pis i sortim al terrat. Hi tenen algunes plantes i flors. Les mira contenta i collim un brotet de menta que és una planta molt flairosa. Entrem a la nostra habitació nº 16 . Ens presentem, noms i situació. El temps no dóna per més.Què puc dir de la Natàlia? És eixerida, alegre i ben entregada als seus estudis, educada i amb uns ulls nets i bonics que parlen.
Gràcies Natàlia!!!
viernes, 17 de octubre de 2008
La primera trobada amb l'Encarnació :)
La primera trobada amb l'Encarnació :) Avui he tingut la primera trobada amb l'Encarnació. Quan he arribat m'estava esperant a la porta, al moment d'arribar ja la veia a traves de la finestra com m'esperava ,al costat d'una altra de les residents. Quan vaig obrir em va fer una abraçada. Una abraçada que em va venir molt bé,que m'omplo de forces i anims, ja que avui al matí no habia estat un bon dia en l'institut. Ahi estava l'Encarnacio, de seguida em va dir que em portaria a conèixer la residència. Vam anar pel primer passadís, on hi han alguns residents que necessiten més atenció, em va ensenyar algunes de les habitacions, i també em va presentar algunes de les àvies que estaven pels passadissos. Vam recórrer tot el primer pis, i després vam anar al segon, on ahi em va portar a la terrassa que tenen. Ella té moltes plantes que han estat de diferents residents que ja no hi son, i les hi han deixat a ella.L'Encarnació em va dir que li agradava molt les flors, la naturalessa, em va ensenyar que enfront de la terrassa tenen la muntanya de MONSERRAT, i que sempre la contemplà. Té una planta de rude, jo li vaig dir que a casa meva també tenia, ara ja no, i que m'encantava posar-la en la infusió, ja que quedava amb bon sabor, i em va donar unes quantes plantes :). Després em va portar a la seva habitació, una habitacioó molt neta amb fotus, un televisor petit, i molts llibres. Li vaig demanar que era el que leia, em va dir que leia poesias, i que ara mateix estava en això. L'Encarnacio té molts llibres de diferents autors i diferents històries. Després d'això, ella em demanar algunes de les meves dades, va escriure tot en una llibreta petita, en cas de necessitar-me o voler parlar algun altre dia té el meu telefón. Jo també li vaig demanar les seves dades ella es diu Encarnació Camps Esquius, en té 88 anys, és la més gran de quatre germans. Va viure a Cardona. M'ha dit que et molts nebots molts molts. I que havia estat soltera tota la seva vida. Li agradava molt ajudar a casa a la seva mare,em va dir, una cosa que em va sorpendre la seva vocació de tota la vida és: COMPARTIR. Li agrada molt compartir, tenir relacions amb altre gent, li agrada molt parlar, ja ho veig i m'agrada molt que m'expliqui les seves coses. Em vaig adonar que per la seva manera de parlar, i gesticular, vaig pensar que potser li podia agradar el teatre, i li vaig demanar, em va sonriure i em va dir que habia fet molt teatre al llarg de la seva vida i que li encantava. Ella estudiava i treballava, va estudiar Puricultura, li agraden molts els nens, ella estima molt els nens i la juventut, però mai va tenir fills, cosa que també em va sorpendre,però ahi és on em va dir que ella que encara que no hagi tingut mai fills de la seva sang, moltes vegades va sentir l'afecte matern per altres nens que ella veia i que no eren seus, això em va fer reflexionar del que passa avui dia.Finalment l'hora se'm va fer curta, m'hagués encantat quedar-me amb ella parlant mes i mes, es que té moltes coses que contar-me, i de les seves experiències jo vull aprendre.La primera trobada ha estat molt bé,el que mes m'agrada és que l'Encarnació encara que ha renunciat a moltes coses a sigut una dona feliç, i encara ho és.Vull que arribi ja la nostra segona trobada.
miércoles, 8 de octubre de 2008
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
