Ja he acabat aquest curs, aquest credit, aquesta experiencia!.
Ha sigut un curs ple de coses noves, m'ha agradat molt tenir com a companya, com amiga a l'Encarnació, vem parlar moltissim, de totes les coses que jo vulia saber, de tot el que em volia explicar.
Sincerament penso, que aquesta experiencia ha estat bona i molt interessant per tuthom, encara que hi van haver moments en que es va fer una mica complicat anar-hi, pels temes del examens, o perque moltes vegades no hi havia un tema concret, encara que amb l'Encarnació sempre trobavem tema jaja.

Ha sigut molt especial aquesta relació que vem aconseguir amb l'Encarnació, com ja li vaig dir, vull que es recuperi ja!, perque ella es una persona molt activa, i ara que hi és al llit sé que potser esta una miqueta triste,li agradaria fer coses, anar a ajudar als altres..RECUPERAT!
I vull dir-li que ens continuarem veiem! que no es preocupi que continuarem parlant de moooooooooltes mes coses! :)

Merci a totes les coordinadores, i a tu Gemma per fer possible aquesta nova experiencia, de la qual vem treure molts bons records, y com no una nova experiencia,per nosaltres..

L'Encarnació diu....

Dimecres 1 d’abril:

Ens trobem tots junts a la Sala Gran. És bonic veure i viure la grandesa de la vida. Tothom està content.Han preparat veure amb l’ordinador cada un dels treballs que hem fet en conjunt les parelles. Els joves i els vells. Per a tots és una meravellosa experiència!Gràcies Mª Rosa i Gemma!Tot ho hem fet estimant!!!La setmana de Sant Jordi es presenta moguda! Som-hi!

L’Encarnació diu...

Dimecres 25 de març

Avui trobada general d’uns i altres. Venen alegres i contents la joventut de l’institut. Ens trobem a la sala gran.Han organitzat i preparat un joc musical molt divertit. La qüestió era encertar la música i l’autor de cada melodia. Amb la Natàlia hem fet un “bingo”.El premi una torreta amb una flor. Ha sigut molt bonic i per damunt de tot l’alegria que ens han portat.

Gràcies!!!!

Fem un Bingo musical!

L'últim dia a la residencia varen fer un Bingo Musical, que vem preparar...
En Principi va costar perque l'Encarnació no sabia cap canço però despres quan va tornar a escoltar-les, va cantar i fins i tot va ganyar! Jajajaja..

L'únic problema d'aquest Bingo, es que van guanyar 3 parelles..jaja, o sigui que el regal se'l van portar només dues..

També es important destacar que era el Sant de l'Encarnació! :)

La setmana que bé, fem la presentació del nostre tema, que va ser complicat fer-ho pero bueno..ja ho tenim tot

Ens veiem Encarnació!

Preparem el Power Point

Ho sento per no escriure, estic estresada per tot...i no em trobo bé, i bla bla..lo de sempre..

Bé, vull dir que durant tot aquest temps vem treballar el nostre tema, i vaig estar preprarant el Power Point, ja que a la residencia cap dia em va tocar l'ordinador, per tant va ser complicat, pero ja ha passar

En fí, ja esta tot acabat, i desitjo que tot surti be.!

LES MANS DE L'AVI

Mai no tornarè a mirar le meve mans de la mateixa manera!

L'avi, amb més de noranta anys, era assegut al banc del jardí.

No es movia, ni es va moure quan jo vaig seure al seu costat.

Amb el cap cot, mirava les seves mans.

-Com estàs, avi?

-Estic bé

-Nomes volia saber això.He vist que estaves tanta estona mirant-te les mans..

-T'has mirat alguna vegada les mans? Vull dir si te les ha mirat de veritat.

Vaig mirar les meves mans.Intentava saber què volia dir-me.

-Mira les tees mans, pensa en cm t'han servit durant aquest anys.

Les meves, ara ja arrugades,seques i dèbils,m'han estat eines qe he fet servir per agafar, ayurar i abraçar, acaronar la vida.

Aquestes mans han fet que pogués menjar,vestir-me.Quan era nen, la meva mare m'ensenyà a ajuntarles tot pregrant.Van lligar els cordons de les meves sabates.Han estat brutes, pelades,fines, aspres, inflades i pintades.

Tremolen quan vaig agafar per primer cop el meu primer fill.

Portaren el meu anell de casament, per dit a tothm que estava casat i estimava algú amb bogeria.

Van tremolar quan vaig enterrar els meus pares i la meva esposa; i quan vaig acompanyar la meva filla el dia del seu casament.Han estat enganxoses i humides,seques i perfumades.

I fins avui , quan quasi res del meu cos no funciona bé,les meves mans m'ajuden a aixecar-me i a asseure'm, i segueixen unint-se per pregar.

Aquestes mans són testimonis de la bellesa i de l'aspror de la meva vida.

I són les que hauré de presentar, buides o plenes, davant el meu Déu. Se que la seva uidor serà omplerta per l'abundor de l'amor de Déu.

Jo vaig penar: mai no tornaré a mirar les meves mans de la mateixa manera!

Tampoc puc mirar les mans de l'avi de la mateixa manera que abans!

Déu les hi va estirar i se'l va emportar a casa.

Quan sento les meves mans adolorides o plenes de joia, brutes o netes, fines o aspres,dono gràcies per la vida i penso en l'avi.

Dimecres 4 de març. L’encarnació diu:

La Natàlia ve més tranquil·la i més lliure d’estudis.Vol saber la meva etapa en el món del teatre. Als meus anys hi vaig disfrutar molt. La guerra va trencar una etapa difícil de recuperar. Durant el temps de fer classe al casal de Sant Francesc vaig començar un grup mixta de teatre i de futbol que va funcionar molt bé.M’agrada molt el teatre, molt. He procurat veure obres ben bones. La vida és un gran teatre. El nostre paper més important és ser persones sempre.

Gràcies Natàlia.

4/03/09

Avui parlem del Teatre.

Va començar a fer teatre a l’escola en petites representacions. Desprès els diumenges tenia un grup de teatre, em diu que li agradava molt el teatre, sobretot que tingui argument. Tot això abans de la guerra, es clar, perquè amb la Guerra tot això se’n va anar, perquè no estava permès fer-ho. Per això no va participar en res.
Donava classe de teatre, a un grup molt bonic, on feien obres, recitals, i recorda quan feien els pastorets. Van fer un teatre a un local, però va costar molt, perquè no tenien diners ni pels vestits de les representacions, ni llocs, però amb els pastorets van anar o pobles com Navarcles,Sant Fruitós,San Pedor, i van descobrir el contacte amb el mon.
M’explica una anècdota: van anar per la festa major a un poble a fer unes representacions. Al mati jugaven un partit de futbol, a la tarda ballaven tots, i al vespre feien l’obra. Van anar a sopar a un hostal, eren uns 40 o 50 persones. Desprès de tot això els van 600 pecetes...No es el valor que dones, sinó el valor que li dones en el que fas. Les obres eren un èxit , disfrutava moltíssim. Ara encara veu obres, em diu que es el contacte TU a Tu amb la persona. Diu que la joventut hauria de tenir llocs per fer aquestes coses, insisteix que no tenim llocs per disfrutar d’això.
Em repeteix moltes vegades que va disfrutar molt molt molt del teatre.
Encara avui a la residencia aquest Nadal van llegir els pastorets, no tenien ni el lloc adequat ni vestits, però la gent s’ho va passar de lo mes be!. Va disfrutar de valent. Va ser uns dels pastorets que fan riure. S’ho va passar be, mooooolt be, va riure molt.
El paper que li agrada mes representar, es el paper com a persona dins de la societat. Sovint es un paper difícil , hi ha gent que es canvia fàcilment la camisa, però com a persona ens toca sempre el paper de responsabilitat a cada moment. La vida a vegades se’ns presenta com un drama i altres vegades també fa riure.
Avui per avui tenim davant un verdader drama econòmic, difícil i cruel per moltes famílies.

Ens veiem la setmana que bé Encarnaciò, encara tenim molts molts temes per parlar!! ;)

25/02/09 Setmana Santa

Avui dimecres comencem Setmana Santa, diuen que es l’entrada al temps per preparar-ho tot però l’abril .Consisteix en agafar el centre d’una creu, i et diuen : CREU EN JESUSCRIST.

Avui anuncien que es dia de dejuni i abstinència , vol dir, que a l’Encarnació el fa molt riure, que no has de menjar carn durant els divendres. El fa riure per que el que abans era el mes barat, ara es el mes car. Es ridícul, avui s’ha de fer abstinència de carn que es lo mes barat i mengem Peix que es lo mes car. En fi!....

El quaresma, m’explica que son 4º dies que Jesús va passar pregant, perquè pressentia tot el que passava. Va passar 40 dies al desert.
Per ella es un dia normal, vol dir que l’amor que ens hem de tenir, vol dir servir-nos i estimar-nos per damunt de tot.
Aquest es el seu missatge, que per ella encara val, que es amor –companya.
Cada país té els seus costums. A Catalunya externament no es nota gran cosa. La gent ho aprofita per anar-se de vacances.
Accepta i respecta la festa, però a ella no li fa cap falta. A casa seva, així es com vivien la Terra Santa, aquesta manera de viure l’han encomanat els seus pares.
Si que cèlebre la pascua, el triomf d’aquell home que mort i crucificat l’església ens proclama que va ressuscitar ….es un misteri…..
Això es lo que pensa de Setmana Santa. A la residencia fan una celebració de començament de Setmana Santa i fan missa cada dia. Tothom creu en una cosa, però hi ha alguns que encara no han trobat el seu camí.
A la residencia hi ha de tot, gent cristiana que ha de viure de la fe amb fets. Es comparteixen moltes histories, hi ha gent que va baixant pel que fa ala salut, cada any emmalalteixen molts de la ment, hi ha cas de demències, alzheimer, neurosis, que fan patir molt i se tens ben clar que en aquest mon hi som per donar tot el que tenim, val la pena compartir-ho tot i sobre tot ens cal bona dosi d’alegria, de joia. Hem d’entendre que la bellesa no es trist es diferent. Es como un final de jornada si heu pogut fer una bona collita.
Acabem la Nostra xerra amb una frase que li agrada molt diu així:

“UN SANT TRIST ES UN TRIST SANT”, veus gent que fa cara de maresme, i no arribem a la pascua.

Gemma diu:

Estimada Encarnació:

Els aniversaris i sants han canviat tant...ara sembla que només s'esperi el regal material, que la felicitat per ser un any més entre nosaltres no sigui important....igual que les comunions...a casa sempre les hem celebrat amb la familia, d'una manera senzilla, amb un cerimònia bonica i senzilla, amb un dinar al pati de casa amb els més estimats, amb un vestit fet a mà per la mare bonic i elegant...la meva nena gran el va fer així, les petites l'any que vé també ho faran així...i em sap tant greu veure com ara les comunions s'han convertit en "bodes" on no es té en compte el sentit i només és per lluir i guanyar diners, fer la gran despesa econòmica per la "nena" que mai anirà més a l'esglèsia ni sap què s'hi va a fer....que trist, Encarnació, que trist...

18 de Febrer 2009

Avui no he pogut anar a la residencia, hem trobo fatal, he trucat per avisar a l’Encarnació. Ho sento molt! He trobat a faltar les nostres xerrades tan interessants..
Suposo que si tot va be ens veiem la setmana que bé.

Una abraçada Encarnació!

Dimecres 11 De Febrer

Avui la Natàlia esta ben recuperada del refredat i guapa com sempre. Ens hem fet bones amigues! La Pau i el silenci d’aquest moment de la Residència s’encomana!!!Em demana per la relació que vaig tenir amb els de la família. L’extraordinari record entranyable que tinc del pare, la dedicació que varem tenir per la mare tant temps malalta. L’amor i la pau que ens va donar l’avi, el pare de la mare, gràcies avi. I per d’amunt de tot la unió i la germanor amb els meus germans. Quin record guardo al fons del meu cor de la nostra convivència. Units i estimats per sempre!Això ens va ajudar a aconseguir els objectius, només amb treball i estudi. Res ens fou donat, calia guanyar-ho.Avui després d’aquest llarg camí queda la pau i la joia d’haver fet el que hem pogut.Ha valgut la pena!!!

Gràcies Natàlia!

Encarnació Camps.

La relació amb els seus pares 11/02/09

La millor relació la va tenir amb el seu pare. Era l’amic, un gran pare, un company un entre tots, escoltava aconsellava jugava era el que es diu un pare model. Encara l’enyora, em diu que el va plorar molt i que pensa que la seva forma de ser i actuar la va acompanyar tota la vida.
Amb la seva mare afectada per l’hemiplegia i per la regressió mental que va tenir l’any 1938,va ser una relació d’ajuda amb ella, acompanyar-la es tot el que va fer. Era molt bondadosa, la malaltia no va afectar el seu caràcter, vivia en pau, eren molts units amb els germans, per tant van ser conscients que no mes caminant junts podien fer un bon camí.
El seu avi va assumir la responsabilitat de casa i va treballar molt per ajudar a la família. Era un home bo! GRACIES AVI! Diu l’Encarnació.
També recorda l’ajuda de la germana de la mare, que va passar temps a casa per ajudar a la família a tirar endavant. Aquesta situació pensa que els va fer madurar, conscients que no mes units i treballant aconseguirien els seus somnis, les seves il·lusions.
Diu que l’ agradava molt treballar, i mai varen deixar l’estudi. Estudiaven i treballaven, tot per tirar endavant.

Finalment, acabem la nostra xerrada amb aquesta frase que em diu L’Encarnació: “ RES ES FÀCIL, RES O MOLT POA COSA ENS ES DONAT GRATUÏTA, CAL L’ESFORÇ, I L’ESPERIT DE TIRAR ENDAVANT, PERQUE SOVINT AVUI VOLEM COSES SENSE ESFORÇ FUIT D’UN TEMPS QUE HI HA HAGUT MOLTS DINERS.

Però això molta gent avui s’ho ha de plantejar...

L'Encarnacio diu : Dimecres 4 de Febrer

Ens trobem a casa nostra amb la Natàlia. Ve un xic engripada, però valenta per continuar . I em demana pels aniversaris d’aquell temps a casa nostra. Celebràvem el sant dels pares, avis i els nostres, la fillada.Quins records! Si era festa grossa anàvem a la pregària de l’església de bon matí i després a casa un bon esmorzar. Quasi sempre xocolata desfeta, coca i molta alegria. Sempre a casa teníem gent convidada. Les cançons no hi faltaven mai. En aquell temps les festes tothom les celebrava a casa, a bars i restaurants pels casaments i per la gent rica.Jo tinc un record molt ric de la meva infància en les festes de casa nostra, així ens unia a tots una bona amistat!
Que et milloris Natàlia!!!

Fins dimecres!

Encarnació Camps

Celebració dels aniversaris 4 de febrer 2009.

Abans les festes es celebraven a casa em diu l’Encarnació amb la família i amics, generalment era una xocolatada amb coca. I acabaven amb jocs, no hi havia televisió, es parlava molt en aquella època. Recorda anècdotes, acudits, festes molt intimes amb la família i el veïnat, si era un dia molt assenyalat anaven a missa i desprès feien la festa.
A casa seva se celebrava Tot senzillament però molt viscuda. Se’n recorda que alguna vegada havien fet una representació , o conté i cantaven.
Llavors fa una reflexió de tot això dient que avui la gent creo que li falten recursos, tots esperen que li donin o pugui comprar. Te respecte que els que encara mantenen la tradició per celebrar-ho íntimament.
Avui la crisi en el treball pot afectar molt la vida que portem, fa patir pensar en famílies que poden tenir greus problemes, com per exemple manca de treball, tendim a obrir llocs de serveis i tot això suposa tenir Diners per gastar, qui serà capaç de canviar aquest rumb que viu la Nostra societat d’on sortirà la solució?
Pensa que d’una manera natural hem de retornar a l’estalvi.
Això anava bé fins ara, hotels i restaurants però això es podrà mantenir tal com son les coses avui?. Hem de confiar en el seny del nostre poble i sobretot confiar en una joventut que sabrà treballar i corre el risc de crear noves oportunitats i nous llocs de treballs. Cal contar que els nostres governs se’n facin responsables d’aquesta situació, i tinguin en compte el benestar de la gent.
No mes així es pot sortit de la crisi actual, que afecta a Tot el món. Fa patir molt pensar que els grans capitals i la gent dels grans negocis no son conscients de la problemàtica del poble. Ells tenen els milions i son els millors del mon segons ells, però como actuaren? Continuaren amb el seu afany de capital o el posaren al servei de la humanitat?.........

Comencem el nostre tema : La Família 28/01/09

Comencem amb l’Encarncacio el nostre tema, LA FAMÍLIA.

Considera la seva família normal.
Vivia amb els pares , germans y avis. Dels seus avis diu que té record entranyable sobretot de l’avi matern, amb qui va conviure fins a la seva mort. Els avis paterns no els va conèixer.
El seu pare quan es va casar amb la seva mare, se’n va anar a viure a casa de la seva mare, com acostumaven a fer en aquella època.
Els avis patern tenien vuit fills germans del pare. Amb tots va tenir una bona relació,avui tots son al cel. La mare no mes tenia un germà, va tenir un altre germà però es va morir de petit.
La casa, creu que era normal, tenien costums ancestrals,
El seu pare era paleta constructor que havia treballat a les columnes de l’entrada principal de l’avinguda Maria Cristina de Montjuic. Tenia tot el que cal per ser un bon professional, pensa que amb la mare s’estimaven mot i fruit d’aquest amor varen néixer sis fills.
El 1r fill va morir al néixer. Hi havia molta mortalitat al néixer. Pensa que va venir ha aquest mon amb molta sort. Els avis i pares l’esperaven amb un agredolç de tristor i alegria a la vegada.
Pot dir que ha sigut una filla esperada, desitjada i molt molt estimada així al igual els seus germans.
La seva família en aquell temps era normal. Vivien bé no hi faltava res del que es vital, però al mateix temps aquells temps no era fàcil.
El treball del seu pare sempre va ser el puntal a casa. L’avi era un pagès tècnic i capaç que portava els terrenys que cuidava amb molta cura. La mare i l’avia cuidaven de casa. Els seus pares eren molt bons, eren molt guapos. El pare era alt i ven plantat. La mare, la dona típica discreta,rosa i bonica. La duresa d’aquell temps era la manca d’aigua, havien d’anar a buscar l’aigua al riu. La planxa es feia a escalfada, no hi havia nevera ni cap dels avantatges que han vingut desprès. A casa sempre hi ha hagut moltes flors, m’explica que a casa es feia tot tipus de menjar, les verdures i fruites venien dels horts de casa. Els raïms els guardaven i els tomàquets també, ja que així eren molt bo. L’arròs, el sucre l’oli tot això era comprar a la botiga. Recorda amb enyorança el record de casa seva.
Tenien temps per tot. Les hores de treball del pare eren mes llargues que ara, però a casa hi havia un ordre establert i així ja començaven al mata esmorzar tos junts,però sobretot el temps del vespre sopaven a les sis i fins a les nou que anaven a caminar, feien els deures junts, llegien, explicaven contes. A l’estiu anaven al riu.

L'Encarnació diu:

Avui és com un dia de festa! Joventut i vellesa ens trobem a la sala gran i intentem fer uns murals amb el tema que ens ha tocat referent al Nadal. Tothom fa el que pot! L’important és la trobada i la bona amistat que és viu per tota la casa.Gràcies joventut!Gràcies a la nova idea de les nostres organitzadores de la casa i de l’institut.El proper dimecres acabarem el treball. Servirà per adornar la casa. Gràcies!

Encarnació Camps