Mai no tornarè a mirar le meve mans de la mateixa manera!
L'avi, amb més de noranta anys, era assegut al banc del jardí.
No es movia, ni es va moure quan jo vaig seure al seu costat.
Amb el cap cot, mirava les seves mans.
-Com estàs, avi?
-Estic bé
-Nomes volia saber això.He vist que estaves tanta estona mirant-te les mans..
-T'has mirat alguna vegada les mans? Vull dir si te les ha mirat de veritat.
Vaig mirar les meves mans.Intentava saber què volia dir-me.
-Mira les tees mans, pensa en cm t'han servit durant aquest anys.
Les meves, ara ja arrugades,seques i dèbils,m'han estat eines qe he fet servir per agafar, ayurar i abraçar, acaronar la vida.
Aquestes mans han fet que pogués menjar,vestir-me.Quan era nen, la meva mare m'ensenyà a ajuntarles tot pregrant.Van lligar els cordons de les meves sabates.Han estat brutes, pelades,fines, aspres, inflades i pintades.
Tremolen quan vaig agafar per primer cop el meu primer fill.
Portaren el meu anell de casament, per dit a tothm que estava casat i estimava algú amb bogeria.
Van tremolar quan vaig enterrar els meus pares i la meva esposa; i quan vaig acompanyar la meva filla el dia del seu casament.Han estat enganxoses i humides,seques i perfumades.
I fins avui , quan quasi res del meu cos no funciona bé,les meves mans m'ajuden a aixecar-me i a asseure'm, i segueixen unint-se per pregar.
Aquestes mans són testimonis de la bellesa i de l'aspror de la meva vida.
I són les que hauré de presentar, buides o plenes, davant el meu Déu. Se que la seva uidor serà omplerta per l'abundor de l'amor de Déu.
Jo vaig penar: mai no tornaré a mirar les meves mans de la mateixa manera!
Tampoc puc mirar les mans de l'avi de la mateixa manera que abans!
Déu les hi va estirar i se'l va emportar a casa.
Quan sento les meves mans adolorides o plenes de joia, brutes o netes, fines o aspres,dono gràcies per la vida i penso en l'avi.
4 comentarios:
Realment PRECIÓS!
tenim sort de tenir les nostres meravelloses mans i de poder donar i rebre.
Dimecres, 11 de març de 2009
El Ferran, el secretari de la casa, m’avisa que no vindrà la Natàlia.
Està malaltona. Gràcies Natàlia per avisar.
Millora’t molt, que tens molta feina!
Encarnació
14 de març de 2009
La Mª Rosa, que junt amb la Gemma de l'institut coordinen les nostres trobades, em porta el treball que teníem un xic atrassat, us agraïm de cor tota la feina que comporta.
Gràcies a totes dues!
Em fa molta alegria veure el treball que heu imprès a l’ordinador i que la setmana passada vaig donar a la Natàlia. “Les mans de l’avi”
Gràcies!
I per tu estimada Gemma un reconeixement molt especial i una abraçada. Gràcies pel que dius i pel que fas.
Encarnació
Dimecres 25 de març de 2009
Avui trobada general d’uns i altres. Venen alegres i contents la joventut de l’institut.
Ens trobem a la sala gran. Han organitzat i preparat un joc musical molt divertit. La qüestió era encertar la música i l’autor de cada melodia. Amb la Natàlia hem fet un “bingo”
El premi una torreta amb una flor. Ha sigut molt bonic i per d’amunt de tot l’alegria que ens han portat.
Gràcies!!
Encarnació
Publicar un comentario