Fem un Bingo musical!

L'últim dia a la residencia varen fer un Bingo Musical, que vem preparar...
En Principi va costar perque l'Encarnació no sabia cap canço però despres quan va tornar a escoltar-les, va cantar i fins i tot va ganyar! Jajajaja..

L'únic problema d'aquest Bingo, es que van guanyar 3 parelles..jaja, o sigui que el regal se'l van portar només dues..

També es important destacar que era el Sant de l'Encarnació! :)

La setmana que bé, fem la presentació del nostre tema, que va ser complicat fer-ho pero bueno..ja ho tenim tot

Ens veiem Encarnació!

Preparem el Power Point

Ho sento per no escriure, estic estresada per tot...i no em trobo bé, i bla bla..lo de sempre..

Bé, vull dir que durant tot aquest temps vem treballar el nostre tema, i vaig estar preprarant el Power Point, ja que a la residencia cap dia em va tocar l'ordinador, per tant va ser complicat, pero ja ha passar

En fí, ja esta tot acabat, i desitjo que tot surti be.!

LES MANS DE L'AVI

Mai no tornarè a mirar le meve mans de la mateixa manera!

L'avi, amb més de noranta anys, era assegut al banc del jardí.

No es movia, ni es va moure quan jo vaig seure al seu costat.

Amb el cap cot, mirava les seves mans.

-Com estàs, avi?

-Estic bé

-Nomes volia saber això.He vist que estaves tanta estona mirant-te les mans..

-T'has mirat alguna vegada les mans? Vull dir si te les ha mirat de veritat.

Vaig mirar les meves mans.Intentava saber què volia dir-me.

-Mira les tees mans, pensa en cm t'han servit durant aquest anys.

Les meves, ara ja arrugades,seques i dèbils,m'han estat eines qe he fet servir per agafar, ayurar i abraçar, acaronar la vida.

Aquestes mans han fet que pogués menjar,vestir-me.Quan era nen, la meva mare m'ensenyà a ajuntarles tot pregrant.Van lligar els cordons de les meves sabates.Han estat brutes, pelades,fines, aspres, inflades i pintades.

Tremolen quan vaig agafar per primer cop el meu primer fill.

Portaren el meu anell de casament, per dit a tothm que estava casat i estimava algú amb bogeria.

Van tremolar quan vaig enterrar els meus pares i la meva esposa; i quan vaig acompanyar la meva filla el dia del seu casament.Han estat enganxoses i humides,seques i perfumades.

I fins avui , quan quasi res del meu cos no funciona bé,les meves mans m'ajuden a aixecar-me i a asseure'm, i segueixen unint-se per pregar.

Aquestes mans són testimonis de la bellesa i de l'aspror de la meva vida.

I són les que hauré de presentar, buides o plenes, davant el meu Déu. Se que la seva uidor serà omplerta per l'abundor de l'amor de Déu.

Jo vaig penar: mai no tornaré a mirar les meves mans de la mateixa manera!

Tampoc puc mirar les mans de l'avi de la mateixa manera que abans!

Déu les hi va estirar i se'l va emportar a casa.

Quan sento les meves mans adolorides o plenes de joia, brutes o netes, fines o aspres,dono gràcies per la vida i penso en l'avi.

Dimecres 4 de març. L’encarnació diu:

La Natàlia ve més tranquil·la i més lliure d’estudis.Vol saber la meva etapa en el món del teatre. Als meus anys hi vaig disfrutar molt. La guerra va trencar una etapa difícil de recuperar. Durant el temps de fer classe al casal de Sant Francesc vaig començar un grup mixta de teatre i de futbol que va funcionar molt bé.M’agrada molt el teatre, molt. He procurat veure obres ben bones. La vida és un gran teatre. El nostre paper més important és ser persones sempre.

Gràcies Natàlia.

4/03/09

Avui parlem del Teatre.

Va començar a fer teatre a l’escola en petites representacions. Desprès els diumenges tenia un grup de teatre, em diu que li agradava molt el teatre, sobretot que tingui argument. Tot això abans de la guerra, es clar, perquè amb la Guerra tot això se’n va anar, perquè no estava permès fer-ho. Per això no va participar en res.
Donava classe de teatre, a un grup molt bonic, on feien obres, recitals, i recorda quan feien els pastorets. Van fer un teatre a un local, però va costar molt, perquè no tenien diners ni pels vestits de les representacions, ni llocs, però amb els pastorets van anar o pobles com Navarcles,Sant Fruitós,San Pedor, i van descobrir el contacte amb el mon.
M’explica una anècdota: van anar per la festa major a un poble a fer unes representacions. Al mati jugaven un partit de futbol, a la tarda ballaven tots, i al vespre feien l’obra. Van anar a sopar a un hostal, eren uns 40 o 50 persones. Desprès de tot això els van 600 pecetes...No es el valor que dones, sinó el valor que li dones en el que fas. Les obres eren un èxit , disfrutava moltíssim. Ara encara veu obres, em diu que es el contacte TU a Tu amb la persona. Diu que la joventut hauria de tenir llocs per fer aquestes coses, insisteix que no tenim llocs per disfrutar d’això.
Em repeteix moltes vegades que va disfrutar molt molt molt del teatre.
Encara avui a la residencia aquest Nadal van llegir els pastorets, no tenien ni el lloc adequat ni vestits, però la gent s’ho va passar de lo mes be!. Va disfrutar de valent. Va ser uns dels pastorets que fan riure. S’ho va passar be, mooooolt be, va riure molt.
El paper que li agrada mes representar, es el paper com a persona dins de la societat. Sovint es un paper difícil , hi ha gent que es canvia fàcilment la camisa, però com a persona ens toca sempre el paper de responsabilitat a cada moment. La vida a vegades se’ns presenta com un drama i altres vegades també fa riure.
Avui per avui tenim davant un verdader drama econòmic, difícil i cruel per moltes famílies.

Ens veiem la setmana que bé Encarnaciò, encara tenim molts molts temes per parlar!! ;)

25/02/09 Setmana Santa

Avui dimecres comencem Setmana Santa, diuen que es l’entrada al temps per preparar-ho tot però l’abril .Consisteix en agafar el centre d’una creu, i et diuen : CREU EN JESUSCRIST.

Avui anuncien que es dia de dejuni i abstinència , vol dir, que a l’Encarnació el fa molt riure, que no has de menjar carn durant els divendres. El fa riure per que el que abans era el mes barat, ara es el mes car. Es ridícul, avui s’ha de fer abstinència de carn que es lo mes barat i mengem Peix que es lo mes car. En fi!....

El quaresma, m’explica que son 4º dies que Jesús va passar pregant, perquè pressentia tot el que passava. Va passar 40 dies al desert.
Per ella es un dia normal, vol dir que l’amor que ens hem de tenir, vol dir servir-nos i estimar-nos per damunt de tot.
Aquest es el seu missatge, que per ella encara val, que es amor –companya.
Cada país té els seus costums. A Catalunya externament no es nota gran cosa. La gent ho aprofita per anar-se de vacances.
Accepta i respecta la festa, però a ella no li fa cap falta. A casa seva, així es com vivien la Terra Santa, aquesta manera de viure l’han encomanat els seus pares.
Si que cèlebre la pascua, el triomf d’aquell home que mort i crucificat l’església ens proclama que va ressuscitar ….es un misteri…..
Això es lo que pensa de Setmana Santa. A la residencia fan una celebració de començament de Setmana Santa i fan missa cada dia. Tothom creu en una cosa, però hi ha alguns que encara no han trobat el seu camí.
A la residencia hi ha de tot, gent cristiana que ha de viure de la fe amb fets. Es comparteixen moltes histories, hi ha gent que va baixant pel que fa ala salut, cada any emmalalteixen molts de la ment, hi ha cas de demències, alzheimer, neurosis, que fan patir molt i se tens ben clar que en aquest mon hi som per donar tot el que tenim, val la pena compartir-ho tot i sobre tot ens cal bona dosi d’alegria, de joia. Hem d’entendre que la bellesa no es trist es diferent. Es como un final de jornada si heu pogut fer una bona collita.
Acabem la Nostra xerra amb una frase que li agrada molt diu així:

“UN SANT TRIST ES UN TRIST SANT”, veus gent que fa cara de maresme, i no arribem a la pascua.