Estimada Encarnació:
Els aniversaris i sants han canviat tant...ara sembla que només s'esperi el regal material, que la felicitat per ser un any més entre nosaltres no sigui important....igual que les comunions...a casa sempre les hem celebrat amb la familia, d'una manera senzilla, amb un cerimònia bonica i senzilla, amb un dinar al pati de casa amb els més estimats, amb un vestit fet a mà per la mare bonic i elegant...la meva nena gran el va fer així, les petites l'any que vé també ho faran així...i em sap tant greu veure com ara les comunions s'han convertit en "bodes" on no es té en compte el sentit i només és per lluir i guanyar diners, fer la gran despesa econòmica per la "nena" que mai anirà més a l'esglèsia ni sap què s'hi va a fer....que trist, Encarnació, que trist...
sábado, 28 de febrero de 2009
miércoles, 18 de febrero de 2009
18 de Febrer 2009
Avui no he pogut anar a la residencia, hem trobo fatal, he trucat per avisar a l’Encarnació. Ho sento molt! He trobat a faltar les nostres xerrades tan interessants..
Suposo que si tot va be ens veiem la setmana que bé.
Una abraçada Encarnació!
Suposo que si tot va be ens veiem la setmana que bé.
Una abraçada Encarnació!
Dimecres 11 De Febrer
Avui la Natàlia esta ben recuperada del refredat i guapa com sempre. Ens hem fet bones amigues! La Pau i el silenci d’aquest moment de la Residència s’encomana!!!Em demana per la relació que vaig tenir amb els de la família. L’extraordinari record entranyable que tinc del pare, la dedicació que varem tenir per la mare tant temps malalta. L’amor i la pau que ens va donar l’avi, el pare de la mare, gràcies avi. I per d’amunt de tot la unió i la germanor amb els meus germans. Quin record guardo al fons del meu cor de la nostra convivència. Units i estimats per sempre!Això ens va ajudar a aconseguir els objectius, només amb treball i estudi. Res ens fou donat, calia guanyar-ho.Avui després d’aquest llarg camí queda la pau i la joia d’haver fet el que hem pogut.Ha valgut la pena!!!
Gràcies Natàlia!
Encarnació Camps.
Gràcies Natàlia!
Encarnació Camps.
La relació amb els seus pares 11/02/09
La millor relació la va tenir amb el seu pare. Era l’amic, un gran pare, un company un entre tots, escoltava aconsellava jugava era el que es diu un pare model. Encara l’enyora, em diu que el va plorar molt i que pensa que la seva forma de ser i actuar la va acompanyar tota la vida.
Amb la seva mare afectada per l’hemiplegia i per la regressió mental que va tenir l’any 1938,va ser una relació d’ajuda amb ella, acompanyar-la es tot el que va fer. Era molt bondadosa, la malaltia no va afectar el seu caràcter, vivia en pau, eren molts units amb els germans, per tant van ser conscients que no mes caminant junts podien fer un bon camí.
El seu avi va assumir la responsabilitat de casa i va treballar molt per ajudar a la família. Era un home bo! GRACIES AVI! Diu l’Encarnació.
També recorda l’ajuda de la germana de la mare, que va passar temps a casa per ajudar a la família a tirar endavant. Aquesta situació pensa que els va fer madurar, conscients que no mes units i treballant aconseguirien els seus somnis, les seves il·lusions.
Diu que l’ agradava molt treballar, i mai varen deixar l’estudi. Estudiaven i treballaven, tot per tirar endavant.
Amb la seva mare afectada per l’hemiplegia i per la regressió mental que va tenir l’any 1938,va ser una relació d’ajuda amb ella, acompanyar-la es tot el que va fer. Era molt bondadosa, la malaltia no va afectar el seu caràcter, vivia en pau, eren molts units amb els germans, per tant van ser conscients que no mes caminant junts podien fer un bon camí.
El seu avi va assumir la responsabilitat de casa i va treballar molt per ajudar a la família. Era un home bo! GRACIES AVI! Diu l’Encarnació.
També recorda l’ajuda de la germana de la mare, que va passar temps a casa per ajudar a la família a tirar endavant. Aquesta situació pensa que els va fer madurar, conscients que no mes units i treballant aconseguirien els seus somnis, les seves il·lusions.
Diu que l’ agradava molt treballar, i mai varen deixar l’estudi. Estudiaven i treballaven, tot per tirar endavant.
Finalment, acabem la nostra xerrada amb aquesta frase que em diu L’Encarnació: “ RES ES FÀCIL, RES O MOLT POA COSA ENS ES DONAT GRATUÏTA, CAL L’ESFORÇ, I L’ESPERIT DE TIRAR ENDAVANT, PERQUE SOVINT AVUI VOLEM COSES SENSE ESFORÇ FUIT D’UN TEMPS QUE HI HA HAGUT MOLTS DINERS.
Però això molta gent avui s’ho ha de plantejar...
L'Encarnacio diu : Dimecres 4 de Febrer
Ens trobem a casa nostra amb la Natàlia. Ve un xic engripada, però valenta per continuar . I em demana pels aniversaris d’aquell temps a casa nostra. Celebràvem el sant dels pares, avis i els nostres, la fillada.Quins records! Si era festa grossa anàvem a la pregària de l’església de bon matí i després a casa un bon esmorzar. Quasi sempre xocolata desfeta, coca i molta alegria. Sempre a casa teníem gent convidada. Les cançons no hi faltaven mai. En aquell temps les festes tothom les celebrava a casa, a bars i restaurants pels casaments i per la gent rica.Jo tinc un record molt ric de la meva infància en les festes de casa nostra, així ens unia a tots una bona amistat!
Que et milloris Natàlia!!!
Fins dimecres!
Encarnació Camps
Que et milloris Natàlia!!!
Fins dimecres!
Encarnació Camps
Celebració dels aniversaris 4 de febrer 2009.
Abans les festes es celebraven a casa em diu l’Encarnació amb la família i amics, generalment era una xocolatada amb coca. I acabaven amb jocs, no hi havia televisió, es parlava molt en aquella època. Recorda anècdotes, acudits, festes molt intimes amb la família i el veïnat, si era un dia molt assenyalat anaven a missa i desprès feien la festa.
A casa seva se celebrava Tot senzillament però molt viscuda. Se’n recorda que alguna vegada havien fet una representació , o conté i cantaven.
Llavors fa una reflexió de tot això dient que avui la gent creo que li falten recursos, tots esperen que li donin o pugui comprar. Te respecte que els que encara mantenen la tradició per celebrar-ho íntimament.
Avui la crisi en el treball pot afectar molt la vida que portem, fa patir pensar en famílies que poden tenir greus problemes, com per exemple manca de treball, tendim a obrir llocs de serveis i tot això suposa tenir Diners per gastar, qui serà capaç de canviar aquest rumb que viu la Nostra societat d’on sortirà la solució?
Pensa que d’una manera natural hem de retornar a l’estalvi.
Això anava bé fins ara, hotels i restaurants però això es podrà mantenir tal com son les coses avui?. Hem de confiar en el seny del nostre poble i sobretot confiar en una joventut que sabrà treballar i corre el risc de crear noves oportunitats i nous llocs de treballs. Cal contar que els nostres governs se’n facin responsables d’aquesta situació, i tinguin en compte el benestar de la gent.
No mes així es pot sortit de la crisi actual, que afecta a Tot el món. Fa patir molt pensar que els grans capitals i la gent dels grans negocis no son conscients de la problemàtica del poble. Ells tenen els milions i son els millors del mon segons ells, però como actuaren? Continuaren amb el seu afany de capital o el posaren al servei de la humanitat?.........
A casa seva se celebrava Tot senzillament però molt viscuda. Se’n recorda que alguna vegada havien fet una representació , o conté i cantaven.
Llavors fa una reflexió de tot això dient que avui la gent creo que li falten recursos, tots esperen que li donin o pugui comprar. Te respecte que els que encara mantenen la tradició per celebrar-ho íntimament.
Avui la crisi en el treball pot afectar molt la vida que portem, fa patir pensar en famílies que poden tenir greus problemes, com per exemple manca de treball, tendim a obrir llocs de serveis i tot això suposa tenir Diners per gastar, qui serà capaç de canviar aquest rumb que viu la Nostra societat d’on sortirà la solució?
Pensa que d’una manera natural hem de retornar a l’estalvi.
Això anava bé fins ara, hotels i restaurants però això es podrà mantenir tal com son les coses avui?. Hem de confiar en el seny del nostre poble i sobretot confiar en una joventut que sabrà treballar i corre el risc de crear noves oportunitats i nous llocs de treballs. Cal contar que els nostres governs se’n facin responsables d’aquesta situació, i tinguin en compte el benestar de la gent.
No mes així es pot sortit de la crisi actual, que afecta a Tot el món. Fa patir molt pensar que els grans capitals i la gent dels grans negocis no son conscients de la problemàtica del poble. Ells tenen els milions i son els millors del mon segons ells, però como actuaren? Continuaren amb el seu afany de capital o el posaren al servei de la humanitat?.........
Comencem el nostre tema : La Família 28/01/09
Comencem amb l’Encarncacio el nostre tema, LA FAMÍLIA.
Considera la seva família normal.
Vivia amb els pares , germans y avis. Dels seus avis diu que té record entranyable sobretot de l’avi matern, amb qui va conviure fins a la seva mort. Els avis paterns no els va conèixer.
El seu pare quan es va casar amb la seva mare, se’n va anar a viure a casa de la seva mare, com acostumaven a fer en aquella època.
Els avis patern tenien vuit fills germans del pare. Amb tots va tenir una bona relació,avui tots son al cel. La mare no mes tenia un germà, va tenir un altre germà però es va morir de petit.
La casa, creu que era normal, tenien costums ancestrals,
El seu pare era paleta constructor que havia treballat a les columnes de l’entrada principal de l’avinguda Maria Cristina de Montjuic. Tenia tot el que cal per ser un bon professional, pensa que amb la mare s’estimaven mot i fruit d’aquest amor varen néixer sis fills.
El 1r fill va morir al néixer. Hi havia molta mortalitat al néixer. Pensa que va venir ha aquest mon amb molta sort. Els avis i pares l’esperaven amb un agredolç de tristor i alegria a la vegada.
Pot dir que ha sigut una filla esperada, desitjada i molt molt estimada així al igual els seus germans.
La seva família en aquell temps era normal. Vivien bé no hi faltava res del que es vital, però al mateix temps aquells temps no era fàcil.
El treball del seu pare sempre va ser el puntal a casa. L’avi era un pagès tècnic i capaç que portava els terrenys que cuidava amb molta cura. La mare i l’avia cuidaven de casa. Els seus pares eren molt bons, eren molt guapos. El pare era alt i ven plantat. La mare, la dona típica discreta,rosa i bonica. La duresa d’aquell temps era la manca d’aigua, havien d’anar a buscar l’aigua al riu. La planxa es feia a escalfada, no hi havia nevera ni cap dels avantatges que han vingut desprès. A casa sempre hi ha hagut moltes flors, m’explica que a casa es feia tot tipus de menjar, les verdures i fruites venien dels horts de casa. Els raïms els guardaven i els tomàquets també, ja que així eren molt bo. L’arròs, el sucre l’oli tot això era comprar a la botiga. Recorda amb enyorança el record de casa seva.
Tenien temps per tot. Les hores de treball del pare eren mes llargues que ara, però a casa hi havia un ordre establert i així ja començaven al mata esmorzar tos junts,però sobretot el temps del vespre sopaven a les sis i fins a les nou que anaven a caminar, feien els deures junts, llegien, explicaven contes. A l’estiu anaven al riu.
Vivia amb els pares , germans y avis. Dels seus avis diu que té record entranyable sobretot de l’avi matern, amb qui va conviure fins a la seva mort. Els avis paterns no els va conèixer.
El seu pare quan es va casar amb la seva mare, se’n va anar a viure a casa de la seva mare, com acostumaven a fer en aquella època.
Els avis patern tenien vuit fills germans del pare. Amb tots va tenir una bona relació,avui tots son al cel. La mare no mes tenia un germà, va tenir un altre germà però es va morir de petit.
La casa, creu que era normal, tenien costums ancestrals,
El seu pare era paleta constructor que havia treballat a les columnes de l’entrada principal de l’avinguda Maria Cristina de Montjuic. Tenia tot el que cal per ser un bon professional, pensa que amb la mare s’estimaven mot i fruit d’aquest amor varen néixer sis fills.
El 1r fill va morir al néixer. Hi havia molta mortalitat al néixer. Pensa que va venir ha aquest mon amb molta sort. Els avis i pares l’esperaven amb un agredolç de tristor i alegria a la vegada.
Pot dir que ha sigut una filla esperada, desitjada i molt molt estimada així al igual els seus germans.
La seva família en aquell temps era normal. Vivien bé no hi faltava res del que es vital, però al mateix temps aquells temps no era fàcil.
El treball del seu pare sempre va ser el puntal a casa. L’avi era un pagès tècnic i capaç que portava els terrenys que cuidava amb molta cura. La mare i l’avia cuidaven de casa. Els seus pares eren molt bons, eren molt guapos. El pare era alt i ven plantat. La mare, la dona típica discreta,rosa i bonica. La duresa d’aquell temps era la manca d’aigua, havien d’anar a buscar l’aigua al riu. La planxa es feia a escalfada, no hi havia nevera ni cap dels avantatges que han vingut desprès. A casa sempre hi ha hagut moltes flors, m’explica que a casa es feia tot tipus de menjar, les verdures i fruites venien dels horts de casa. Els raïms els guardaven i els tomàquets també, ja que així eren molt bo. L’arròs, el sucre l’oli tot això era comprar a la botiga. Recorda amb enyorança el record de casa seva.
Tenien temps per tot. Les hores de treball del pare eren mes llargues que ara, però a casa hi havia un ordre establert i així ja començaven al mata esmorzar tos junts,però sobretot el temps del vespre sopaven a les sis i fins a les nou que anaven a caminar, feien els deures junts, llegien, explicaven contes. A l’estiu anaven al riu.
jueves, 5 de febrero de 2009
L'Encarnació diu:
Avui és com un dia de festa! Joventut i vellesa ens trobem a la sala gran i intentem fer uns murals amb el tema que ens ha tocat referent al Nadal. Tothom fa el que pot! L’important és la trobada i la bona amistat que és viu per tota la casa.Gràcies joventut!Gràcies a la nova idea de les nostres organitzadores de la casa i de l’institut.El proper dimecres acabarem el treball. Servirà per adornar la casa. Gràcies!
Encarnació Camps
Encarnació Camps
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
