Avui és com un dia de festa! Joventut i vellesa ens trobem a la sala gran i intentem fer uns murals amb el tema que ens ha tocat referent al Nadal. Tothom fa el que pot! L’important és la trobada i la bona amistat que és viu per tota la casa.Gràcies joventut!Gràcies a la nova idea de les nostres organitzadores de la casa i de l’institut.El proper dimecres acabarem el treball. Servirà per adornar la casa. Gràcies!
Encarnació Camps
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
3 comentarios:
Hola Encarnació.
Crec que li hauràs d'estirar les orelles a la Natàlia, que ho té molt abandonat...Espero que estigueu bé.
Petons!
Dimecres 4 de Febrer
Ens trobem a casa nostra amb la Natàlia. Ve un xic engripada, però valenta per continuar . I em demana pels aniversaris d’aquell temps a casa nostra. Celebràvem el sant dels pares, avis i els nostres, la fillada.
Quins records! Si era festa grossa anàvem a la pregària de l’església de bon matí i després a casa un bon esmorzar. Quasi sempre xocolata desfeta, coca i molta alegria. Sempre a casa teníem gent convidada. Les cançons no hi faltaven mai. En aquell temps les festes tothom les celebrava a casa, a bars i restaurants pels casaments i per la gent rica.
Jo tinc un record molt ric de la meva infància en les festes de casa nostra, així ens unia a tots una bona amistat!
Que et milloris Natàlia!!! Fins dimecres!
Encarnació Camps
Dimecres 11 De Febrer
Avui la Natàlia esta ben recuperada del refredat i guapa com sempre. Ens hem fet bones amigues! La Pau i el silenci d’aquest moment de la Residència s’encomana!!!
Em demana per la relació que vaig tenir amb els de la família. L’extraordinari record entranyable que tinc del pare, la dedicació que varem tenir per la mare tant temps malalta. L’amor i la pau que ens va donar l’avi, el pare de la mare, gràcies avi. I per d’amunt de tot la unió i la germanor amb els meus germans. Quin record guardo al fons del meu cor de la nostra convivència. Units i estimats per sempre!
Això ens va ajudar a aconseguir els objectius, només amb treball i estudi. Res ens fou donat, calia guanyar-ho.
Avui després d’aquest llarg camí queda la pau i la joia d’haver fet el que hem pogut.
Ha valgut la pena!!!
Gràcies Natàlia!
Encarnació Camps
Publicar un comentario