Avui la Natàlia esta ben recuperada del refredat i guapa com sempre. Ens hem fet bones amigues! La Pau i el silenci d’aquest moment de la Residència s’encomana!!!Em demana per la relació que vaig tenir amb els de la família. L’extraordinari record entranyable que tinc del pare, la dedicació que varem tenir per la mare tant temps malalta. L’amor i la pau que ens va donar l’avi, el pare de la mare, gràcies avi. I per d’amunt de tot la unió i la germanor amb els meus germans. Quin record guardo al fons del meu cor de la nostra convivència. Units i estimats per sempre!Això ens va ajudar a aconseguir els objectius, només amb treball i estudi. Res ens fou donat, calia guanyar-ho.Avui després d’aquest llarg camí queda la pau i la joia d’haver fet el que hem pogut.Ha valgut la pena!!!
Gràcies Natàlia!
Encarnació Camps.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario