viernes, 28 de noviembre de 2008

La Sisena trobada amb l'Ecarnació

Avui amb l’Encarnació parlem del Nadal.
Em diu que els seus Nadals eren molt feliços, ple d’il·lusions, un Nadal molt ric i molt compartit. Ho celebraven molt.
El Nadal per ella es el gran misteri d’amor. Amb la seva família feien un pessebre meravellós , molt preparat. Els regals eren senzills, en aquell temps el regals eren els torrons i les neules.
Era un trobada de família, els veïns venien a casa a cantar amb ells. Tothom cantava. Era un Nadal molt ric de convivència.
Que em queda d’aquest Nadal? Diu l’Encarnació, Es un misteri que porta uns valors que desgraciadament no valorem prou.

Per ella hi ha dos tipus de Nadal:

El Nadal Popular

El Nadal folgroric: aquest Nadal son les sortides, regals, bons desitjos, que tots això benvingut sigui,però, li agrada el fons d’uns valors que el fan ser mes persona,la pobresa digna que no vol dir misèria, la tendresa, la donació, el compartir. Això ens parla al cor. Els valors que no es poden explicar en abstracte s’han de promulgar i defensar i hem de fer vida de la nostra vida, l’amistat , la gratitud. FE VIDA DE LA NOSTRA VIDA.
Esta convençuda de que nomes podem fer feliços si son capaços de fer feliç als demes.

Ara els seus Nadals també son alegria, trobades, relació amb tothom i també es fer companya a algú que pot ser ningú hi pensa.

M’explicà una anècdota d’un Nadal:

Ella feia classe a un grup de repàs i catequesi, i van preparar el Nadal i va pensar que podíem fer, per algú. I tots van coincidir que havien de posar diners, però NO! Aquest regal no va costar res de res, no mes AMOR.
Una companya d’escola feia poc havia mort el seu marit, per tant per ella un Nadal trist. I ella va proposar,enviar-li una salutació de tots, amb una fulla i varen signar tots, eren 15 persones, i van posar:


“ Es Nadal i sabem que estes trista i tots nosaltres et volem fer companya i t’enviem una gran abraçada”

No va costar res!. A l’endemà ella va telefonar a l’Encarnacio i va dir:

“Es el millor regal que he rebut a la meva vida”

Aquest pensa que es l’autèntic sentit del Nadal, el que surt dels fons del cor.

Aquí s’acaba la nostra conversa, l’Encarnacio em diu que ja tinc prou amb això i que no es vol fer una pesada jajaja.

Em da fer un regal, em va regalar una bufanda, molt maca, perquè tenia molt fred, ja que anar a la residencia a las 10 del mati es mortal, ens congelem, es molt dur jajajaja. Gracies a la bufanda de l’Encarnacio vaig arribar amb vida a d’institut. MERCI ENCARNACIÓ!!


La setmana que ve ens veiem .Tenim feina per fer , ja t’ho explicaré!.

sábado, 22 de noviembre de 2008

L'Encarnació diu:

Ja torna la Natàlia!!!
Guapa i alegre com sempre. I la gran abraçada!
A la Residència estem de festa, celebrem la Setmana de la música. És Santa Cecília, la Patrona!Els nostres animadors, junta i noies responsables dels diferents actes ho han preparat explendidament. Gràcies!!!Amb la Natàlia parlem de música i cançons.Jo no puc deixar de parlar-li dels nostres autors i poetes.Jacint Verdaguer! l'autor de tantes i tantes cançons que ens ha deixat per sempre. Li recordo "El Virolai de Montserrat", "Rosa d'Abril Morena de la Serra", "La puntaire", "Vora voreta del mar, "Paraules d'amor" de Manel Serrat, "l'Itaca" de Lluis LLac escrita i cantada en temps difícils de censura."La Balanguera" de Maria del Mar Bonet, etc.Parlem de les Sarsueles d'algun temps, alegres i divertides. Dels típics sons i cançons d'arreu. I faig un record molt especial a Pau Casals amb el seu Cant dels Ocells, el va cantar a la Casa Blanca en temps dels Kennedy.I acabo dient-li ben convençuda que la música és el llenguatge universal. La bona música ens alimenta el cor i l'esperit.Confesso que no m'agrada massa forta, em fa mal i em dol que en alguns llocs se n'abusi masa.

Fins sempre Natàlia.Una abraçada de cor!

La Cinquena trobava amb l'Encarnació

Primer de tot, tenim molt exàmens, molta feina, i molt estres, per lo tant no he pogut actualitzar el blog.

Avui amb l’Encarnació parlem de musica i Santa Cecília la patrona dels musics.
Em diu que a la residencia fan la setmana de la musica, i venen diferents musics a la residencia.
Em parla de Jacit Verdaguer i la seva cançó : “El virolai de Montserrat”, “Rosa d’abril morena de la Serra”. El gran poeta de la nostra terra, qui va ser un incomprès per tothom. Va morir tristament i jove. Em diu que “La puntaire” era la seva cançó mes bonica segons ella.
També em parla de Lluis Llach, qui també te cançons molts maques.
Manuel Serrat i la seva cançó “Paraules d’amor”, “La Maria del Mar Bonet etc...
També Carlos Gardel i els seus boleros. Li agradaven molt!.
Em diu tot això perquè abans es feien mes festes populars, avui sembla que tornem a fer festes d’aquest tipus, perquè encara ens reunim,sobretot els joves.
Em parla també de Pau Casal i la cançó dels “Cants d’ocells”. Aquest va marxar per la guerra i no va tornar mai mes, era una gran persona. Que reposi en pau.
Aquesta cançó li agrada. Li agraden les cançons que se senten amb el cor. Convençuda em diu que la musica es qui uneix, es un llenguatge universal.
Li agrada tota la musica, però que no cridi gaire. La musica ha de ser un instrument de pau, goig, unitat, sigui d’un sigui i vingui d’un vingui.

Després d’això, m’explicà els seus viatges , em diu que a anat a Andalusia, Galícia, Aragó, Saragossà. A estat en Paris, li va agradar molt el Sud, va passar uns dies allà.
Li anava molt bé el francès,ara ja no se’n recorda.
De Espanya li agrada molt Galícia.
A Catalunya va anar molt als Pirineus, Perpinyà, la Seu d’Urgell .Pujava totes les muntanyes i cantaven. Em va cantar una cançó d’aquell temps que diu així:

- Pujaren a dalt del cim amb el cor alegre
Baixarem als valls quan es faci fosc...

I Altre que diu:

- La muntanya venerada a mi em te robat el cor
De nit parla amb l’estelada i de dia amb el sol d’or...

Anava amb amics, la família, els germans, amb colles.
Dormien en tendes de campanya. Li agrada mes la muntanya que la platja. Li encanta perquè te un encant. Em diu “ La platja em cansa”. Però respecta moltíssim el mar. Li agrada caminar molt per la platja (hores i hores per la platja). Quan anava a la platja feien castells.

Desprès tornem a parlar sobre la musica, em diu que les cançons d’aquells temps encara son valides i tenen el seu record d’infant,lo porten molts records. De tots els instruments de musica li agrada el violí, li encanta. En aquells temps no tenien temps per estudiar musica. Li hagués agradat estudiar musica. I li agrada escoltar la musica amb atenció.
Anava a tots els concerts. Adora molt amb la musica.

martes, 18 de noviembre de 2008

L'Encarnació diu:

Dimecres 12 de Novembre:

Està plovent fa hores. Fa fred!!!El Ferran, secretari de la casa, ens diu amable com sempre per l'altaveu: "avui no venen els nois i noies de l'institut". A tots us enviem una abraçada, i us esperem la setmana que ve.

Adéu Natàlia!!!

L'Encarnació respon:

Dimecres 5 de Novembre

Puntual, arriba la Natàlia, ja l'esperava! Hem porta molta alegria! Una nova i gran abraçada ens agermana.Avui ha tocat parlar de la meva adolescència. Frustrada per la maleïda "totes les guerres maleïdes".És dolorós parlar-ne, a casa nostra ens va tocar i fort. La mort del pare!!! Tant estimat!!!No sabien el que es feien, uns i altres han de demanar perdó.Van ser tan cruels, que van convertir, el que demanaven els que pensaven com el meu pare, justícia social, en un odi a destrucció i mort. Aquest és el trist record que tenim d’un temps de República. Alguns n’hauran de donar comptes! I les desgràcies seguiran temps i temps pel que es diuen guanyadors.Senyor perdoneu a uns i altres ja que no sabien els que es feien..I prou per avui, no vull acabar tristament. L’amor i la pau ens acompanyen.

Gràcies Natàlia!!!

lunes, 17 de noviembre de 2008

No hem pogut anar a la residencia.

Avui no em pogut anar a la residència a causa del mal temps, ja que no portàvem paraigües Espero que la pròxima setmana el temps en acompanyi i així poder recuperar el dia perdut!
Encarnació , aquest dimecres ens veiem! :)

viernes, 7 de noviembre de 2008

La Quarta trobada amb l'Encarnació

Aquesta a estat la tercera visita a la residència, avui l'Encarnació primer de tot com sempre demana per mi i els meus examens :D
M’ha explicat que havia vist lo que vaig escriure de la nostra segona trobava la setmana passada, i em va dir que volia afegir una coseta molt important per ella: L’any 1929 quan tenia nou anys, amb motiu de l’exposició de Barcelona va anar amb el seu pare. Em diu molt contenta que va ser EXTRAORDINARI, perquè en aquella època anar a Barcelona era com anar a Amèrica, no molta gent podia fer un viatge així .
Va recórrer tota l’exposició, tot el dia va anar agafada de la mà seu pare. La seva mare embarassada , no hi va anar, i en lloc de la mare va anar l’Encarnació . Va ser la primera exposició. Va ser una experiència meravellosa.
Amb nou anys va acabar la seva infància. Encara estudiava, però l’any 1936 va començar la Guerra i em diu que a Catalunya es va perdre el nord, estaven en un temps, en una estructura social molt injusta. Es va crear un odi cap a tothom. Recorda que el seu pare li deia que l’odi va portar a una destrucció total del nostre país. El pare va ser un cristià compromès amb el mon social, estimava molt a la seva família i per ell era lo primordial.
Aquest pare va ser víctima de La Guerra.
La seva mare es va quedar vídua, o sigui ara no mes eren la mare els tres fills i l’avi.
Aquells tres anys van ser terribles. Van rebre ajuda d’alguns familiars.
Llavors la mare es va posar malalta, hemiplègica, i va haver d’estar sis mesos allitada, i en aquells temps no es feia recuperacions, com ara, i la medicina era molt atrassada.
Va ser molt difícil .
Van trobar gent de tota mena, que el van ajudar i gent que no.
Van ser tres anys d’adolescència frustrada. L'Encarnació hi va passar malament, però la estimulava a seguir endavant el saber que ajudava als seus germans.
La família no va deixar de ser forta, es treballava i s’estudiava.
Van venir a viure a Manresa a casa d’uns oncles de l’avi.
Llavors va se quan va estudiar i treballar. Treballava cusin al mati i per la tarda estudiava.
Va començar a estudiar puericultura, va treballar a la maternitat de Barcelona, el recorda molt feliç tota aquesta experiència.
El seus germans també treballaven, des de ben petits van saber el que era el TREBALL i l’esforç. Un dels seus germans li feia classes com de repàs a un noi, i cada cop guanyava diners i li donaven el berenar. Amb 14 anys aquest ja tenien el sentit de treballar.
A casa seva tots feien una pinya.
Els germans desprès van estudiar electrònica i van tenir un talles. Aquest temps eren de molt treball.
L’Encarnació em vol deixa clar que sembla que en el seu temps sembla que tot t’ho havien de donar , i no es així, cal fer-se fort senti-ho i treballar-ho. VIURE-HO.
La seva joventut es frustrada em diu, però plena de vida. Enyorava moltes coses, perquè era conscient que als divuit anys s’havia de limitar a les seves possibilitats. Ha sigut feliç, m’ho diu tot i que va viure temps molt difícils .
En aquells moment es quan va fer el compromís sent conscient que renuncia a les il·lusions de la seva joventut, però la situació de responsabilitat el va portar a fer el compromís aquest de portar la seva vida a tothom. Un servei que encara avui en dia el fa feliç.
Els seus germans es van casar, i van tenir molts fills.
Un dels seus germans va morir l’any 1975 y l’altre el 1991.
Ara en quan l’Encarnació em parla de que no va viure mai una maternitat natural, però tot i això, si que va viure una maternitat espiritual, que ha fet que cada vegada que té un nen a la seva falda, sent que li estima com a mare.
Ha rebut molt més de lo que ha donat al llarg de la seva vida.

Sense cap dubte l’Encarnació em sorprèn cada dia mes amb com m’explica tot, se’n recorda de tot amb molt detall. Això em sorprèn, perquè jo amb 18 anys no me’n recordo del que vaig fer ahir!, Em canvi l’Encarnació se’n recorda molt especialment de la seva infància, tot i que han passat molts anys J

Vull que arribi ja la nostra quarta trobada! Perquè m’ho passo molt be amb l’Encarnacio, i quan m’explica les seves vivències, em transporto a aquella època i és com si ho visqués tot jo. Encara que per saber tot lo que va passar fa falta VIURE-HO.

martes, 4 de noviembre de 2008

L'Encarnació respón:Dimecres 29 d'octubre.

Nova trobada amb la Natàlia, arriba contenta i guapa com sempre.Amb moltes fotografies que em porta he conegut la seva família. Pares i germans que formen una bona base per la Natàlia. Estàs molt de sort perquè avui tenim crisi de convivència. Em dolen molt les experiències que vivim de moltes famílies. Tant important que és per un infant aquest punt de referència que ens acompanya tota la vida.Hem parlat de la meva infància. La recordo molt feliç. La joia de les festes preparades especialment per el pare. Nadals, Reis i aniversaris. El pessebre treballat amb cartrons i fustes i les figuretes fetes de fang, l’anada al bosc a collir la molsa i els avets per guarnir el pessebre. Els fanalets per l’arribada dels reis. Els àpats a casa, senzills però sempre compartits. M’entristeix veure les corredisses a l’escola tot menjant un donut... dels nostres nens d’avui...Vull fer un record especial per la meva primera mestre als 4 anys. Era una bona monja, dona feliç que ens ensenyava sempre cantant.No sé Natàlia si m’he fet pesada. Acabo, compartir amb tu és ara reviure un xic el meu passat.Gràcies Natàlia.