Aquesta a estat la segona visita a la residència, avui l'Encarnació m’ha explicat una mica la seva infància. Va néixer a Cardona el 6 de Setembre del 1920. A Cardona te tots els arrels de mare i pare, s’estima molt Cardona.
Per qüestions de feines del pare que era constructor, es van traslladar a una la colònia Galobart de Navarcles. Tenia tres anys i el seu germà sis mesos quan es van traslladar. En Navarcles van néixer els altres germans. Vivia amb els seus pares, avis materns i els quatre fills.
Als quatre anys va anar al col·legi, fent trenta minuts de camins. S’han portava el dinar a l’escola.
Te uns records molt feliços de l’escola de monges. Especialment te un record per la germana Maria, perquè li va ensenyar tot cantant, tot ho va aprendre cantant. Feia classes molt feliç, aquesta dona li feia la ensenyança molt entretinguda.
Va anar a questa escola fins als 10 anys. El records de la seva infància van ser molt feliços ( M’ho diu moltes vegades).
A casa ho celebraven tot, feien moltes festes, eres molt units. Jugaven molt amb joguines fabricades, perquè en aquella època no hi havia com les de avui. El seu pare li va ensenyar a fabricar joguines. Em diu amb molta felicitat que recorda que va fer un tren meravellós amb cartró, m’ho descriu i es com si el veies a traves dels seus ulls. Quina felicitat amb qui m’ho deia l'Encarnació!.
Avui el fa patir moltes criatures que no sabem jugar. Perquè li donen joguines molt perfectes, avui un nen juga amb això desprès ho deixa i no ho vol mes.
Abans això no era així,l'Encarnació jugava amb qualsevol cosa i era feliç molt feliç.
Recorda amb molta felicita els àpats que feia amb la seva família, li agraden molt les sopes molt molt! (m’ho diu moltes vegades). Te un record entranyable de tot.
Per Nadal feien un pessebre que el veia tothom. Venien nens a casa seva per cantar i celebraven la festa tots junts.
Per ells, els reis eren esperats amb molta il·lusió. Un any li van portar una nina, que li va fer molta alegria, i també un estoig molt bonic i un llapis. Amb això era mol feliç.
Tenia una riquesa de vida que enyora ara en l’actualitat, era molt feliç.
Com que no n’hi havia televisió, llegia molt, tenien una revista que es deia el PATUFET i l’agradava molt. De tot tria un suc. Tot ho feien servir.
Em posa l’exemple de les pedretes del riu,les pedretes que hi son al riu, venen de les muntanyes i quan les veus a l’aigua veus que son rodones totes, es fan d’aquesta forma quan cauen a l’aigua i tenen contacte amb les altres, agafen una forma, es a dir, el contacte amb les altres les fa a totes iguals. Això m’ho diu que si no saps compartir ets un egoista . Has de compartir. Això es lo que a les persones el fa ser germanes. Amb aquest exemple es veu molt la raó que te l'Encarnació.
Tot la lliçó de compartir la deu als seus pares, la lliçó d’acceptar a tothom, a estimar la diferencia.
Ha sigut molt feliç tant com per la família i l’escola. De tot te un record molt bonic.
Diu que hem de confiar en la joventut, que sapiguem recollir aquestes experiències de persones que amb tant poca cosa eren feliços.
Sense cap dubta, l'Encarnació en sap molt d’experiències a la vida, i tot això em fa molta il·lusió perquè cada vegada que m’explica coses, vull saber mes i mes i encara tot lo que li falta per explicar em fa molta il·lusió aprendre de tot això.
El temps no dona per mes
En veiem la setmana que ve Encarnació.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
L'Encarnació és una joia. Pot ensenyar-te molt. Sobretot el què m'agrada més és la seva visió de la vida, i al saber trobar bellesa en les petites coses i valorar-les.És una dona sàbia. N'hi ha poques com ella. Tens sort d'haver-te trobat aquest tresor.
L'Encarnació respón:
Dimecres 29 d'octubre.
Nova trobada amb la Natàlia, arriba contenta i guapa com sempre.
Amb moltes fotografies que em porta he conegut la seva família. Pares i germans que formen una bona base per la Natàlia. Estàs molt de sort perquè avui tenim crisi de convivència. Em dolen molt les experiències que vivim de moltes famílies. Tant important que és per un infant aquest punt de referència que ens acompanya tota la vida.
Hem parlat de la meva infància. La recordo molt feliç. La joia de les festes preparades especialment per el pare. Nadals, Reis i aniversaris. El pessebre treballat amb cartrons i fustes i les figuretes fetes de fang, l’anada al bosc a collir la molsa i els avets per guarnir el pessebre. Els fanalets per l’arribada dels reis. Els àpats a casa, senzills però sempre compartits. M’entristeix veure les corredisses a l’escola tot menjant un donut... dels nostres nens d’avui...
Vull fer un record especial per la meva primera mestre als 4 anys. Era una bona monja, dona feliç que ens ensenyava sempre cantant.
No sé Natàlia si m’he fet pesada. Acabo, compartir amb tu és ara reviure un xic el meu passat.
Gràcies Natàlia.
Publicar un comentario