Primer de tot, tenim molt exàmens, molta feina, i molt estres, per lo tant no he pogut actualitzar el blog.
Avui amb l’Encarnació parlem de musica i Santa Cecília la patrona dels musics.
Em diu que a la residencia fan la setmana de la musica, i venen diferents musics a la residencia.
Em parla de Jacit Verdaguer i la seva cançó : “El virolai de Montserrat”, “Rosa d’abril morena de la Serra”. El gran poeta de la nostra terra, qui va ser un incomprès per tothom. Va morir tristament i jove. Em diu que “La puntaire” era la seva cançó mes bonica segons ella.
També em parla de Lluis Llach, qui també te cançons molts maques.
Manuel Serrat i la seva cançó “Paraules d’amor”, “La Maria del Mar Bonet etc...
També Carlos Gardel i els seus boleros. Li agradaven molt!.
Em diu tot això perquè abans es feien mes festes populars, avui sembla que tornem a fer festes d’aquest tipus, perquè encara ens reunim,sobretot els joves.
Em parla també de Pau Casal i la cançó dels “Cants d’ocells”. Aquest va marxar per la guerra i no va tornar mai mes, era una gran persona. Que reposi en pau.
Aquesta cançó li agrada. Li agraden les cançons que se senten amb el cor. Convençuda em diu que la musica es qui uneix, es un llenguatge universal.
Li agrada tota la musica, però que no cridi gaire. La musica ha de ser un instrument de pau, goig, unitat, sigui d’un sigui i vingui d’un vingui.
Després d’això, m’explicà els seus viatges , em diu que a anat a Andalusia, Galícia, Aragó, Saragossà. A estat en Paris, li va agradar molt el Sud, va passar uns dies allà.
Li anava molt bé el francès,ara ja no se’n recorda.
De Espanya li agrada molt Galícia.
A Catalunya va anar molt als Pirineus, Perpinyà, la Seu d’Urgell .Pujava totes les muntanyes i cantaven. Em va cantar una cançó d’aquell temps que diu així:
- Pujaren a dalt del cim amb el cor alegre
Baixarem als valls quan es faci fosc...
I Altre que diu:
- La muntanya venerada a mi em te robat el cor
De nit parla amb l’estelada i de dia amb el sol d’or...
Anava amb amics, la família, els germans, amb colles.
Dormien en tendes de campanya. Li agrada mes la muntanya que la platja. Li encanta perquè te un encant. Em diu “ La platja em cansa”. Però respecta moltíssim el mar. Li agrada caminar molt per la platja (hores i hores per la platja). Quan anava a la platja feien castells.
Desprès tornem a parlar sobre la musica, em diu que les cançons d’aquells temps encara son valides i tenen el seu record d’infant,lo porten molts records. De tots els instruments de musica li agrada el violí, li encanta. En aquells temps no tenien temps per estudiar musica. Li hagués agradat estudiar musica. I li agrada escoltar la musica amb atenció.
Anava a tots els concerts. Adora molt amb la musica.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Déu n'hi do quina memòria teniu les dues! És una simbiosi bonica la de vosaltres. No sé si heu escoltat la música que t'estava explicant però si no la conèixes, Natàlia, crec que et perds una cosa important. Si pots, escolta-la perquè pels que som de tota la vida d'aquí se'ns posa els pèls de punta. És un llenguatge universal, és cert, i hi ha cançons que et marquen,que et porten records, que t'emocionen. Segur que saps de què parlo. Mira si pots d'escoltar-les, segur que sents moltes coses encara que no siguin de les teves. La música amb contingut i sentiment va directe al cor, siguis d'on siguis.
Publicar un comentario