Comencem amb l’Encarncacio el nostre tema, LA FAMÍLIA.
Considera la seva família normal.
Vivia amb els pares , germans y avis. Dels seus avis diu que té record entranyable sobretot de l’avi matern, amb qui va conviure fins a la seva mort. Els avis paterns no els va conèixer.
El seu pare quan es va casar amb la seva mare, se’n va anar a viure a casa de la seva mare, com acostumaven a fer en aquella època.
Els avis patern tenien vuit fills germans del pare. Amb tots va tenir una bona relació,avui tots son al cel. La mare no mes tenia un germà, va tenir un altre germà però es va morir de petit.
La casa, creu que era normal, tenien costums ancestrals,
El seu pare era paleta constructor que havia treballat a les columnes de l’entrada principal de l’avinguda Maria Cristina de Montjuic. Tenia tot el que cal per ser un bon professional, pensa que amb la mare s’estimaven mot i fruit d’aquest amor varen néixer sis fills.
El 1r fill va morir al néixer. Hi havia molta mortalitat al néixer. Pensa que va venir ha aquest mon amb molta sort. Els avis i pares l’esperaven amb un agredolç de tristor i alegria a la vegada.
Pot dir que ha sigut una filla esperada, desitjada i molt molt estimada així al igual els seus germans.
La seva família en aquell temps era normal. Vivien bé no hi faltava res del que es vital, però al mateix temps aquells temps no era fàcil.
El treball del seu pare sempre va ser el puntal a casa. L’avi era un pagès tècnic i capaç que portava els terrenys que cuidava amb molta cura. La mare i l’avia cuidaven de casa. Els seus pares eren molt bons, eren molt guapos. El pare era alt i ven plantat. La mare, la dona típica discreta,rosa i bonica. La duresa d’aquell temps era la manca d’aigua, havien d’anar a buscar l’aigua al riu. La planxa es feia a escalfada, no hi havia nevera ni cap dels avantatges que han vingut desprès. A casa sempre hi ha hagut moltes flors, m’explica que a casa es feia tot tipus de menjar, les verdures i fruites venien dels horts de casa. Els raïms els guardaven i els tomàquets també, ja que així eren molt bo. L’arròs, el sucre l’oli tot això era comprar a la botiga. Recorda amb enyorança el record de casa seva.
Tenien temps per tot. Les hores de treball del pare eren mes llargues que ara, però a casa hi havia un ordre establert i així ja començaven al mata esmorzar tos junts,però sobretot el temps del vespre sopaven a les sis i fins a les nou que anaven a caminar, feien els deures junts, llegien, explicaven contes. A l’estiu anaven al riu.
Vivia amb els pares , germans y avis. Dels seus avis diu que té record entranyable sobretot de l’avi matern, amb qui va conviure fins a la seva mort. Els avis paterns no els va conèixer.
El seu pare quan es va casar amb la seva mare, se’n va anar a viure a casa de la seva mare, com acostumaven a fer en aquella època.
Els avis patern tenien vuit fills germans del pare. Amb tots va tenir una bona relació,avui tots son al cel. La mare no mes tenia un germà, va tenir un altre germà però es va morir de petit.
La casa, creu que era normal, tenien costums ancestrals,
El seu pare era paleta constructor que havia treballat a les columnes de l’entrada principal de l’avinguda Maria Cristina de Montjuic. Tenia tot el que cal per ser un bon professional, pensa que amb la mare s’estimaven mot i fruit d’aquest amor varen néixer sis fills.
El 1r fill va morir al néixer. Hi havia molta mortalitat al néixer. Pensa que va venir ha aquest mon amb molta sort. Els avis i pares l’esperaven amb un agredolç de tristor i alegria a la vegada.
Pot dir que ha sigut una filla esperada, desitjada i molt molt estimada així al igual els seus germans.
La seva família en aquell temps era normal. Vivien bé no hi faltava res del que es vital, però al mateix temps aquells temps no era fàcil.
El treball del seu pare sempre va ser el puntal a casa. L’avi era un pagès tècnic i capaç que portava els terrenys que cuidava amb molta cura. La mare i l’avia cuidaven de casa. Els seus pares eren molt bons, eren molt guapos. El pare era alt i ven plantat. La mare, la dona típica discreta,rosa i bonica. La duresa d’aquell temps era la manca d’aigua, havien d’anar a buscar l’aigua al riu. La planxa es feia a escalfada, no hi havia nevera ni cap dels avantatges que han vingut desprès. A casa sempre hi ha hagut moltes flors, m’explica que a casa es feia tot tipus de menjar, les verdures i fruites venien dels horts de casa. Els raïms els guardaven i els tomàquets també, ja que així eren molt bo. L’arròs, el sucre l’oli tot això era comprar a la botiga. Recorda amb enyorança el record de casa seva.
Tenien temps per tot. Les hores de treball del pare eren mes llargues que ara, però a casa hi havia un ordre establert i així ja començaven al mata esmorzar tos junts,però sobretot el temps del vespre sopaven a les sis i fins a les nou que anaven a caminar, feien els deures junts, llegien, explicaven contes. A l’estiu anaven al riu.
1 comentario:
Avui les families són tant diferents....families de dos membres, mare i fill, separacions, fills que no volen estar amb els de casa, joves que no es poden independitzar físicament, però que moralment i emocionalment no són a casa....és molt diferent...i sap greu.
Publicar un comentario