miércoles, 18 de febrero de 2009

La relació amb els seus pares 11/02/09


La millor relació la va tenir amb el seu pare. Era l’amic, un gran pare, un company un entre tots, escoltava aconsellava jugava era el que es diu un pare model. Encara l’enyora, em diu que el va plorar molt i que pensa que la seva forma de ser i actuar la va acompanyar tota la vida.
Amb la seva mare afectada per l’hemiplegia i per la regressió mental que va tenir l’any 1938,va ser una relació d’ajuda amb ella, acompanyar-la es tot el que va fer. Era molt bondadosa, la malaltia no va afectar el seu caràcter, vivia en pau, eren molts units amb els germans, per tant van ser conscients que no mes caminant junts podien fer un bon camí.
El seu avi va assumir la responsabilitat de casa i va treballar molt per ajudar a la família. Era un home bo! GRACIES AVI! Diu l’Encarnació.
També recorda l’ajuda de la germana de la mare, que va passar temps a casa per ajudar a la família a tirar endavant. Aquesta situació pensa que els va fer madurar, conscients que no mes units i treballant aconseguirien els seus somnis, les seves il·lusions.
Diu que l’ agradava molt treballar, i mai varen deixar l’estudi. Estudiaven i treballaven, tot per tirar endavant.


Finalment, acabem la nostra xerrada amb aquesta frase que em diu L’Encarnació: “ RES ES FÀCIL, RES O MOLT POA COSA ENS ES DONAT GRATUÏTA, CAL L’ESFORÇ, I L’ESPERIT DE TIRAR ENDAVANT, PERQUE SOVINT AVUI VOLEM COSES SENSE ESFORÇ FUIT D’UN TEMPS QUE HI HA HAGUT MOLTS DINERS.


Però això molta gent avui s’ho ha de plantejar...

1 comentario:

Gemma dijo...

Bona reflexió al final.
Em sembla que us "l'agafo en prèstec" pel blog.
Un petó