Ens trobem a casa nostra amb la Natàlia. Ve un xic engripada, però valenta per continuar . I em demana pels aniversaris d’aquell temps a casa nostra. Celebràvem el sant dels pares, avis i els nostres, la fillada.Quins records! Si era festa grossa anàvem a la pregària de l’església de bon matí i després a casa un bon esmorzar. Quasi sempre xocolata desfeta, coca i molta alegria. Sempre a casa teníem gent convidada. Les cançons no hi faltaven mai. En aquell temps les festes tothom les celebrava a casa, a bars i restaurants pels casaments i per la gent rica.Jo tinc un record molt ric de la meva infància en les festes de casa nostra, així ens unia a tots una bona amistat!
Que et milloris Natàlia!!!
Fins dimecres!
Encarnació Camps
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Estimada Encarnació
Els aniversaris i sants han canviat tant...ara sembla que només s'esperi el regal material, que la felicitat per ser un any més entre nosaltres no sigui important....igual que les comunions...a casa sempre les hem celebrat amb la familia, d'una manera senzilla, amb un cerimònia bonica i senzilla, amb un dinar al pati de casa amb els més estimats, amb un vestit fet a mà per la mare bonic i elegant...la meva nena gran el va fer així, les petites l'any que vé també ho faran així...i em sap tant greu veure com ara les comunions s'han convertit en "bodes" on no es té en compte el sentit i només és per lluir i guanyar diners, fer la gran despesa econòmica per la "nena" que mai anirà més a l'esglèsia ni sap què s'hi va a fer....que trist, Encarnació, que trist...
Publicar un comentario